La disposició addicional onzena de la LOMLOE prescriu la integració d’aquest col•lectiu docent en el cos de secundària i, per tant, dins el Grup A1

Suposa posar fi a un greuge laboral i retributiu que s’ha donat al llarg de molts anys

Cada comunitat autònoma haurà de regular com es du a terme

Ha arribat la LOMLOE al Senat i hem aconseguit estar un pas més prop de l'equiparació entre el Professorat Tècnic de Formació Professional (PTFP) i el Professorat d'Ensenyament Secundari (PES) per continuar cap al cos únic docent. Des dels STE hem treballat argumentant i sensibilitzant els agents socials i polítics per a possibilitar aquest canvi. Aquesta llei és fruit d'aquesta feina; ara bé, ens hem quedat amb un gust agredolç en comprovar l'articulat referent als professors de Formació Professional. Amb aquesta nova llei, es crea una incertesa en no deixar clar l’accés a la funció docent al professorat amb titulació de Tècnic Especialista o Tècnic Superior. Si no tenen titulació equivalent de Grau, qui vulgui accedir a la docència únicament podrà fer-ho en la condició de Professorat Especialista (contracte laboral per hores), per la qual cosa ens trobem amb una precarització de l'ocupació; això suposa una reculada en les condicions laborals d’aquest. Per això , els STE hem fet assemblees per a conèixer les impressions de les nostres bases, feina de documentació i manteniment de diferents reunions amb grups parlamentaris que es van manifestar en forma d'esmenes de l’articulat, a favor de mantenir a aquest professorat amb titulació de Tècnic Especialista o Tècnic Superior, amb idèntics drets que la resta del cos de PTFP per a accedir al cos de PES, ja que els seus requisits d'accés a la funció pública, les seves proves d'oposicions i la feina són iguals a les de la resta i així consten al RD 276/2007 del 23 de febrer. L'equiparació prevista per la nova llei s'ha transformat en una bretxa entre docents, quan el que hom cercava era eradicar una situació injusta i, al nostre entendre, alegal. L’essència mateixa de la FP és justament aquesta simbiosi entre teoria i pràctica que mai podrà deslligar-se. Arribats en aquest punt, els STE continuarem fent feina en la millora de les condicions laborals dels docents a través de:

• Sol·licitud a la Secretaria General d'FP la inclusió de STE en els grups de treball per a la redacció de la nova Llei d'FP que substitueix a la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional i dels Reials decrets que desenvolupin la LOMLOE referent a procediments d'Accés a la Funció Pública Docent, Adscripció del PTFP al cos de PES, etc.
• Convocatòria d’assemblees amb les bases per a informar de la situació i evolució de les negociacions.
• Feina interna en l'elaboració de documents que millorin l'articulat.
• Reunions amb els diferents grups parlamentaris.
• Anàlisi i organització de possibles accions en favor dels professors. Des dels STE continuarem lluitant perquè tots els docents que actualment es troben en el Cos de Professors Tècnics de Formació Professional siguin adscrits directament al cos de Professors d'Ensenyament Secundari, independentment de llur situació administrativa. Mateixa treball, mateixes condicions.

Madrid, 23 de desembre de 2020
Secretariat de STES

Anàlisi i reivindicacions pedagògiques i laborals

Tot infant té, des del seu naixement, dret a la educació, entesa com un procés continu al llarg de tota la vida. Encara que des de la LOGSE les successives lleis hagin reconegut el cicle 0-3 com un primer cicle d'Educació Infantil, el caràcter educatiu es qüestiona o matisa contínuament. Des de la nostra Confederació Intersindical, volem impulsar la consideració de l'etapa 0-6 com a educativa i bandejar, d'una vegada per sempre, la vella concepció assistencial que en molts casos encara persisteix. Després d'una anàlisi de l'heterogènia realitat territorial de l'etapa 0-3 anys, constatem que existeix una legislació dispar o absència d'aquesta; considerable cost de les places públiques de 0-3; falta d'oferta pública i de gratuïtat; proliferació de places privades i creixent externalització i concertació d'unes altres; persistència de molts centres assistencials sense cap regulació; falta d'implicació general de l’Administració autonòmica (que té les competències educatives) i desistiment de funcions en les administracions locals; alt grau de feminització laboral de l’etapa; vigència de convenis laborals precaris; absència de la consideració de personal educatiu a les treballadores de centres reconeguts de 0-3... entre molts altres aspectes. Davant aquesta realitat, la nostra Confederació Intersindical considera que l'Estat, a través de les mesures reals de conciliació que impliquin el sistema productiu empresarial, té la responsabilitat i el deure de facilitar a les famílies (primeres responsables de l'educació) que disposin del temps i els recursos necessaris per a educar els seus fills i filles en el si de la pròpia família. En segon lloc, ha de promoure i desenvolupar institucions educatives que ofereixin una educació de qualitat adequada a les característiques i necessitats de l'alumnat del qual es faran càrrec. En aquest sentit, la Llei educativa estatal ha de veure l'etapa 0-6 tota sencera com a educativa i establir mesures per a atendre gratuïtament en la xarxa pública a tothom que demandi aquest servei promovent la universalitat de l'etapa. (En cap cas trobem justificació en què es concertin nous centres d'educació 0-3 anys i, de mica en mica, cal tendir a anar eliminant els concerts en totes les etapes de l'educació). Així doncs, i per a garantir la qualitat educativa, la Confederació Intersindical reivindica l'existència d'una regulació marc estatal de l’etapa 0-6, com en la resta d'etapes educatives; la disminució progressiva de les ràtios d'acord amb la recomanació de la Xarxa Europea d'Atenció a la Infància: 1 educador/a per 4 places (nens/as > de 12 mesos), 1 educador/a x 6 places (nens/as de 12 a 23 mesos), 1 educador/a x 8 places (nens/as de 24 a 35 mesos); l'avanç cap a la parella pedagògica, amb un suport cada dues unitats; la baixada de ràtio en tot el cicle 0-6 (15 alumnes per aula); l'atenció directa i especialitzada de l'alumne amb necessitats específiques de suport educatiu; l'exigència de titulació de tècnic superior en educació infantil i grau de magisteri en educació infantil. La Confederació Intersindical reivindica per a les persones que treballen en aquest àmbit, la dignificació de les seves condicions laborals, precàries i inacceptables, més fins i tot si comparem l'etapa educativa de 0-3 amb la resta d'etapes. Així doncs, apostem per la creació de centres educatius de 0-6 anys que donin coherència, cohesió i entitat en aquesta etapa educativa; la gestió directa per part de l'administració educativa autonòmica dels centres educatius de 0-3 / 0-6 anys per a garantir la dignificació progressiva de les condicions laborals; la consideració de personal docent, dependent de la Conselleria d'Educació, per a totes les persones treballadores dels centres educatius de 0-3 / 0-6. La nostra Confederació Intersindical vol ser altaveu de la realitat d'una etapa educativa massa temps oblidada i demana respostes polítiques i laborals immediates i urgents.

Secretariat de la Confederació Intersindical deSTEs-i
21 de desembre de 2020

Des de fa deu anys, l'STEI Intersindical i Ensenyants Solidaris fan feina en una regió de Guatemala on viuen comunitats maies ixiles. Aquell territori va quedar negat el mes de novembre per les tempestes ETA i IOTA. Els vàrem fer arribar aliments bàsics per passar els primers dies. Cooperar és acompanyar.

Migrar és un dret universal

Però migrar està subjecte a tractats internacionals i als condicionants que cada país pot decretar de manera unilateral segons el seu estat de privilegi en el panorama mundial. Així doncs, l'experiència migratòria es veu sotmesa a unes relacions de poder que es regularan segons polítiques geoestratègiques. Històricament, les potències mundials van legitimar l'experiència migratòria com un exercici d'enriquiment, domini i expansió. Avui, que s'han apropiat del seu control, i han convertit els moviments migratoris en un exercici d'opressió i de coacció que perpetuen els antics trànsits i relacions de poder colonials.

Les experiències migratòries regulades des del prisma colonial porten implícites múltiples violències que es justifiquen, defensen i blinden en un entramat burocràtic i legislatiu que té la capacitat de transcendir en el sistema de relacions que té efectes a nivell global i local. Mentre escrivim aquest text, s'estima que en el món hi ha prop de 272 milions de persones que han migrat, dels quals un 74% són laborals, i que tan sols suposen el 3,5% de la població mundial.