Preàmbul
L'escola pública és un dels principals instruments de cohesió social, igualtat d'oportunitats i progrés col·lectiu. Garantir-ne la qualitat exigeix, a la força, assegurar-ne unes condicions laborals dignes per als seus professionals i proporcionar als centres els recursos materials necessaris per desenvolupar la seva tasca amb garanties.
Les dades recollides per l'STEI a través de l'enquesta sobre el malestar docent, que respongueren més de 1.200 professionals, presentada al principi de 2026, posen de manifest una realitat preocupant que no es pot ignorar més.
Els docents denuncien una burocratització excessiva que resta temps a la preparació de les classes i a l'atenció directa de l'alumnat; unes ràtios encara massa elevades; una insuficiència de recursos per atendre adequadament la diversitat, i un augment de la conflictivitat i les agressions que deterioren el clima escolar i afecten greument el benestar dels professionals.
Els docents volen ensenyar, educar i acompanyar. I oferir una resposta educativa de qualitat a tots els alumnes, independentment de les seves circumstàncies personals o socials. Tanmateix, massa sovint es veuen desbordats per unes condicions que dificulten aquesta missió i generen una creixent sensació de desgast professional.
Aquesta situació té conseqüències directes sobre el sistema: la professió docent perd atractiu, augmenten els problemes de salut laboral i es fa cada cop més difícil retenir i incorporar nous professionals. Per exemple, a les oposicions de l'any 2018 hi havia una ràtio de 4'79 aspirants per plaça; l'any 2026, la ràtio per plaça és de 2'05 aspirants.
L'STEI considera que encara som a temps de revertir aquesta situació de malestar; però això només serà possible amb una aposta política clara, sostinguda i valenta per l'ensenyament públic i pel seu col·lectiu. Aquesta aposta s'ha de traduir en més recursos, més reconeixement professional, millors condicions laborals i més confiança institucional en la tasca docent.
Per aquest motiu, reivindicam l'augment progressiu de la despesa educativa fins a assolir, com a mínim, el 6 % del PIB, tal com demana la UNESCO des de 2021. Les Illes Balears destinen només un 3 % del PIB: som la comunitat autònoma que menys inverteix en ensenyament, només per damunt de Madrid (que hi destina un 2'4 %).
És evident que l'Administració va endarrerida vers la realitat educativa i social.
Amb la voluntat de posar-hi remei, presentam la Taula Reivindicativa d'Ensenyament Públic 2026, que aplega les principals actuacions que la Conselleria hauria d'impulsar amb caràcter prioritari per garantir un ensenyament públic de qualitat i unes condicions dignes per als seus professionals.
El malestar docent, en dades
Les dades recollides a les Illes dibuixen un panorama preocupant que exigeix una resposta urgent per part de l'Administració. El malestar docent no és una percepció, sinó una realitat àmpliament compartida que afecta les condicions de feina, la salut laboral del professorat i, en conseqüència, la qualitat del sistema educatiu.
Els resultats de l'enquesta impulsada per l'STEI mostren un consens gairebé unànime sobre els principals problemes que afecten avui els centres educatius:
Percentatge de professors que considera que la burocràcia resta temps a la tasca docent.
96,84 %
Troba que les ràtios actuals no permeten atendre adequadament la diversitat.
91,51 %
Pensa que no disposa dels recursos necessaris per oferir una educació de qualitat.
74,38 %
Opina que el clima laboral a l'aula és conflictiu o especialment complex.
78,87 %
Considera que han augmentat les agressions verbals o físiques per part de l'alumnat.
79,37 %
Percep un augment de les agressions verbals o físiques per part de les famílies.
75,04 %
Afirma que l'excés de jornada laboral afecta la conciliació familiar o la seva situació emocional.
77,37 %
No sent que l'Administració pública li faci costat.
67,05 %
Creu que la societat no valora a bastament la tasca docent.
87,85 %
Considera que el salari docent no s'ha revalorat d'acord amb l'augment de l'IPC dels darrers anys.
89,10 %
Troba que el salari actual no és adequat.
87,35 %
Bloc I. Convivència i clima escolar
Garantir entorns segurs per ensenyar i aprendre
La convivència és un requisit imprescindible per a qualsevol procés educatiu. Sense un clima escolar adequat no hi ha aprenentatge de qualitat, ni inclusió efectiva, ni benestar per a l'alumnat i ni tampoc pels docents.
Les dades de l'enquesta impulsada per l'STEI mostren una preocupació creixent davant l'augment de la conflictivitat als centres educatius i de les agressions verbals, físiques i materials.
Aquesta situació, així com les conductes disruptives i les agressions que denuncien els docents, exigeixen una resposta institucional clara. Cap professional no s'ha de sentir desemparat davant situacions que dificulten o impedeixen l'exercici de la seva funció.
Per això l'STEI vol que l'Administració garanteixi assistència jurídica gratuïta i l'acompanyament institucional als docents afectats.
Reforçar el reconeixement institucional de l'autoritat pedagògica i professional del docent. La paraula del docent ha de tenir el màxim valor provatori.
Protegir els docents significa protegir també el dret de l'alumnat a aprendre en un entorn segur, respectuós i favorable.
Bloc II. Benestar docent
La qualitat del sistema depèn també del benestar dels professionals que el sostenen. Per això és imprescindible reduir les càrregues que allunyen el professor de la seva funció principal: ensenyar.
La simplificació administrativa ha de convertir-se en una prioritat real. És necessari dur a terme una auditoria externa i independent de les tasques burocràtiques, establir una relació tancada dels documents que poden ser exigits als docents i aprovar un decret de simplificació administrativa que posi límits clars en aquestes obligacions.
Alhora, cal consolidar i aprofundir la reducció de ràtios previstes a l'Acord de Millora de 2023 bo i avançant vers grups que permetin una atenció educativa realment personalitzada:
| Curs | Infantil 2n cicle | Primària | ESO | Batxillerat |
|---|---|---|---|---|
| 2027/2028 | 20 | 22 | 28 | 32 |
| 2028/2029 | 18 | 21 | 26 | 30 |
| 2029/2030 | 16 | 20 | 24 | 28 |
A part de la disminució progressiva de les ràtios que es veu a la taula superior, l'STEI demana que per a qualsevol alumne amb necessitats específiques de suport educatiu s'apliqui una reducció directa de tres places a l'aula.
En aquells supòsits que s'hagi d'incrementar de forma extraordinària un 10 % de les ràtios màximes establertes, l'Administració ha de garantir el personal addicional necessari.
Així mateix, és necessari desplegar un veritable Pla de Benestar Docent i Salut Laboral que inclogui suport psicològic de franc, confidencial i accessible; prevenció de riscos psicosocials i un pla de desconnexió digital per garantir el descans.
L'accés a l'habitatge digne ha de ser una prioritat per les Administracions, ja que els docents refusen ofertes de feina per l'impossibilitat d'accedir-hi.
Cuidar els docents és una aposta per garantir la qualitat educativa.
Bloc III. Ensenyament inclusiu
Un ensenyament inclusiu real només és possible si els professionals i els recursos materials responen a les necessitats dels centres. Per això és imprescindible un diagnòstic previ de l'atenció a la diversitat i de l'escola inclusiva. És necessari:
- Revisar els criteris de dotació de personal d'orientació educativa, Pedagogia Terapèutica, Audició i Llenguatge i altres professionals de suport.
- Desplegar les parelles educatives com a eina ordinària d'atenció a la diversitat.
- Incorporar serveis d'orientació als ensenyaments artístics i les escoles oficials d'idiomes.
Bloc IV. Retribucions i reconeixement professional
Dignificar la professió docent
La qualitat del sistema educatiu requereix també un reconeixement professional i econòmic adequat. Durant els darrers anys, el professorat ha vist deteriorat el poder adquisitiu mentre augmentaven alhora les responsabilitats i exigències professionals. Per aquest motiu, l'STEI reivindica:
- Recuperació íntegra de les pagues extraordinàries, tal com s'estableix a la normativa bàsica de l'Empleat Públic.
- Equiparació de la carrera professional docent amb la resta de personal funcionari de la CAIB.
- Millora significativa del complement de la funció tutorial.
- Implantar un complement de difícil cobertura per als docents de Mallorca.
- Recuperació del poder adquisitiu, ja que en els darrers 16 anys s'ha perdut un 23 %. Les pujades de les retribucions han de tenir en compte l'IPC de les Illes Balears.
- Augment de la inversió educativa fins a assolir el 6 % del PIB que recomana la UNESCO.
- Vinculació del nombre de sexennis als anys efectius de servei, sense el topall actual del cinquè sexenni.
Bloc V. Infraestructures i emergència climàtica
No es pot fer feina amb uns edificis i uns equipaments obsolets. Els centres educatius són els únics edificis públics sense climatitzar. Són insuficients o inadequats davant els efectes cada cop més intensos del canvi climàtic.
Segons el Reial decret 486/1997, que estableix les condicions mínimes de seguretat i salut als llocs de feina, només es pot fer feina en un ambient d'entre 17 i 27 graus, i una humitat relativa d'entre un 30 i 70 %. Per això proposam:
- Calendari i execució del Pla d'Infraestructures Educatives previst a l'Acord de Millora presentat l'estiu de 2024.
- Elaboració i execució d'un Pla de Confort Tèrmic i un Pla d'Accessibilitat en els centres educatius (patis amb ombres, refugis climàtics...).
Bloc VI. En català
La llengua de cohesió i d'igualtat d'oportunitats
La llengua catalana, com a llengua pròpia de les Illes i vehicular a l'ensenyament, constitueix un element essencial i vertebrador de la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Així, l'STEI demana:
- Retirada del pla pilot segregador.
- Posada en marxa immediata de les mesures previstes al Pla de Xoc per al català proposat per l'STEI.
- Exigència efectiva del requisit lingüístic en totes les places d'oposició.
- Reforç dels programes PALIC i dels dinamitzadors lingüístics.
- Incorporació obligatòria d'un mòdul de català professional a tots els cicles formatius.
Cal mencionar que els alumnes dels centres adherits al Pla Pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats inferiors en català respecte del castellà. Així ho mostren les dades d'un informe que la Conselleria ha lliurat a l'STEI, que l'havia reclamat en la demanda judicial contra el Pla, en què la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de primària situa el català amb 38 punts, davant els 58 punts del castellà.
STEI · Ensenyament Públic — Taula Reivindicativa d'Ensenyament Públic 2026
