COS DE SECUNDÀRIA
0590003 - LLATÍ
Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre
- El llatí en el context de les llengües indoeuropees. Alfabets grec i llatí. Tendència fonològica de l’alfabet llatí.
- Vocals i diftongs. Consonants i semiconsonants. Les sonants: concepte i evolució.
- Quantitat vocàlica i sil·làbica. L’accent llatí. Repercussió en el vers i en la prosa. La pervivència de la col·locació de l’accent llatí en les llengües romàniques peninsulars.
- Nocions generals sobre mètrica grega. Prosòdia i mètrica llatina. Peus i versos més emprats.
- Composició i derivació de paraules d’arrel grecollatina. Prefixes i sufixes. El lèxic llatí: neologismes, cultismes, terminologia científica i tècnica, etc. L’adaptació de topònims i antropònims grecollatins en les llengües romàniques peninsulars.
- Trets generals de l’evolució del llatí a les llengües romàniques.
- Concepte i estructura de la flexió nominal en les llengües clàssiques. Fonaments indoeuropeus de la flexió llatina. Sincretismes.
- Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –a i en –e.
- Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –o i en –u.
- Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –i i en consonant.
- Conceptes generals sobre la flexió nominal grega. Influx de la llengua grega en l’evolució de la llengua llatina. L’adaptació de la flexió grega a la flexió llatina.
- Nocions generals sobre l’adjectiu en les llengües clàssiques. Classificació, morfosintaxi i graus de l’adjectiu en llatí. La concordança.
- Característiques de la flexió pronominal en les llengües clàssiques. Morfosintaxi dels pronoms personals, reflexius i possessius en llatí.
- Morfosintaxi dels pronoms relatius, interrogatiu indefinit i indefinits en llatí. Estudi especial de les oracions de relatiu. Estudi de les interrogatives indirectes.
- Morfosintaxi dels pronoms demostratius, anafòric i identificatiu en llatí. Els numerals.
- Morfosintaxi d’adverbis i preposicions en les llengües clàssiques.
- Fonaments indoeuropeus, estructura i evolució de la flexió verbal en les llengües clàssiques. Categories gramaticals de temps, aspecte i mode: els temes verbals. Categories de persona, número i veu. El sistema de les desinències personals.
- Tema de present en llatí: tipus. Característiques temporals-modals.
- Tema de perfet en llatí: tipus. Característiques temporals modals.
- Morfosintaxi de les formes nominals del verb en llatí: l’infinitiu. L’infinitiu històric. Les formacions passiva i perifràstica.
- Morfosintaxi de les formes nominals del verb en llatí: participis. L’ablatiu absolut. Gerundi, gerundiu i supí.
- Els verbs esse, velle, ferre, ire i els seus compostos. El verb fieri. Verbs deponents: concepte i classe. Verbs impersonals i defectius.
- La sintaxi: concepte. Funció dels casos en les llengües clàssiques. Corrents actuals sobre l’estudi dels casos. El nominatiu en llatí: usos i valors. El vocatiu en llatí: la seva posició enfront la resta de casos.
- L’acusatiu en llatí: usos i valors.
- El genitiu en llatí: usos i valors. El datiu en llatí: usos i valors.
- L’ablatiu en llatí: usos i valors. El locatiu en llatí: usos.
- El mode verbal i la modalitat de la frase en llatí: concepte. Funcions atribuïdes als modes llatins. Posició de l’imperatiu enfront la resta dels modes.
- L’indicatiu en el sistema dels modes en la llengua llatina: abast
- L’ordre de paraules en la frase. La concordança. Fenòmens estilístics relacionats amb la construcció en les llengües clàssiques. Justaposició i coordinació. La subordinació.
- Les proposicions substantives en llatí.
- Proposicions adverbials en llatí: temporals, casuals i comparatives.
- Proposicions adverbials en llatí: consecutives, finals, condicionals i concessives.
- Atracció modal. Correlació de temps. Estil directe vers estil indirecte.
- Evolució de l’èpica grecollatina. Èpica arcàica. Virgili. L’èpica del segle I d. C. Influència en la literatura posterior.
- Poesia didàctica llatina. Pervivència del gènere.
- Poesia lírica i bucòlica. Influència en la literatura occidental.
- Poesia elegíaca. Estudi especial d’Ovidi. Influència en la literatura occidental.
- Origen i evolució de la poesia dramàtica en el món clàssic. El teatre romà. Lectures i representacions teatrals. Poetes tràgics llatins.
- La comèdia llatina. Plaute i Terenci. El mim. L’atel·lana. Influència en la literatura occidental.
- La sàtira i l’epigrama. Horaci i Marcial. Influència en la literatura occidental.
- Nocions generals sobre la historiografia grecollatina. Historiografia llatina: tendències i evolució. Pervivència de les concepcions historiogràfiques llatines en la literatura occidental.
- La faula i la novel·la. Influència en la literatura posterior.
- Literatura epistolar. Influència de la literatura occidental.
- Retòrica i oratòria romanes. Ciceró. Causes del declivi de l’oratòria i de l’auge simultani de la retòrica. Pervivència d’ambdues en la literatura occidental.
- La literatura jurídica llatina. Institucions judicials. El Dret romà. Pervivència en la cultura occidental.
- Evolució de la filosofia romana. Pervivència en la cultura occidental.
- Ciència i tècnica a Roma. Enginyeria, urbanisme i vies de comunicació. La seva empremta en el món occidental. La seva aplicació didàctica.
- Els principals autors de la literatura cristiana. Influència del llatí dels cristians en l’evolució general de la llengua llatina.
- Trets generals de la religió a Roma. El culte imperial. Empremtes en la cultura occidental.
- Cosmogonia, teogonia i antropogonia en el món clàssic. Llegendes heròiques de la mitologia clàssica. Influència en la cultura occidental.
- Festes i jocs en el món grecoromano. Oci, esport i salut corporal. Influència en la cultura occidental.
- El còmput del temps a Roma. Pesos i mesures.
- Les distintes interpretacions dels mites clàssics en l’antiguitat. La reinterpretació cristiana dels mites pagans. La utilització de la simbologia dels mites en la literatura, les arts plàstiques i altres branques de la ciència. La seva aplicació didàctica.
- Geografia del món grecoromà. Condicionament de la geografia en la política i en l’economia romana.
- Origen de Roma: llegenda i història. La conquesta de la Península itàlica.
- Roma i la seva lluita per l’hegemonia del Mediterrani. La seva repercussió en la història d’occident.
- El principat d’August i els seus successors fins a l’any 193 d. C. La seva repercussió en la història d’Occident.
- Grecs i romans a Hispània. Les seves empremtes culturals i els restes materials.
- La romanització d’Europa i la seva empremta. La descomposició de l’Imperi romà: causes i efectes.
- Classes socials a Roma.
- Formes de govern a Roma i la seva evolució. Estudi comparatiu amb l’estructura i evolució de l’organització políticosocial atenenca.
- Les magistratures a Roma. Les assemblees: comicis i senat. La seva pervivència en el mundo occidental.
- L’exèrcit en el món grecoromà. La seva pervivència en el món occidental.
- La vida privada en el món grecoromà: vivenda, naixement, educació, matrimoni i mort. El paper de la dona en l’antiguitat. La seva empremta en el món occidental.
- Arquitectura en el món grecoromà: religiosa, civil, militar. Empremta en el món occidental.
- escultura. Pintura. Ceràmica. Mosaic. Altres arts en el món grecoromà. Empremtes a la cultura occidental.
- Estudi de les fonts: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismàtica, codicologia.
- Pervivència del món grecoromà en la història cultural de cada una de les comunitats autònomes.
