COS DE SECUNDÀRIA
0590002 - GREC
Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre
- El grec en el context de les llengües indoeuropees. Els sistemes alfabètics grecs: origen, estructura, valors grafemàtics. L’adopció per part de Roma: l’alfabet llatí. Signes ortogràfics i de puntuació en grec. L’accent grec. La transcripció i la transliteració de termes grecs.
- El sistema vocàlic grec. Origen i evolució. Les laringals i la seva pervivència en grec.
- El sistema consonàntic grec. Origen i evolució.
- La mètrica grega. Nocions generals de prosòdia i mètrica llatines.
- Composició i derivació en paraules d’arrel grecollatina. Prefixos i sufixos. Etimologia de les terminologies científica i tècnica.
- Concepte de flexió nominal en una llengua flexiva. La flexió nominal indoeuropea i la seva evolució en les llengües clàssiques.
- Flexió dels temes en - y flexió temàtica.
- Flexió dels temes en oclusiva, líquida i nasal.
- Flexió dels temes en sibilant, semivocal i diftong.
- Influència de la llengua grega en l’evolució de la llengua llatina. Adaptació de la flexió grega a la flexió llatina. Conceptes generals sobre la flexió nominal llatina.
- Nocions generals sobre l’adjectiu en les llengües clàssiques. Classificació, graus i sintaxi de l’adjectiu en grec. Numerals.
- Característiques de la flexió pronominal en les llengües clàssiques. Morfosintaxi dels pronoms personals, demostratius i anafòrics en grec.
- Morfosintaxi dels pronoms relatius, interrogatius i indefinits en grec. Estudi especial de les oracions de relatiu.
- Morfosintaxi dels adverbis i les preposicions en les llengües clàssiques.
- La sintaxi: concepte. Funció dels casos en les llengües clàssiques. Corrents actuals sobre l’estudi dels casos. Nominatiu i vocatiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
- Acusatiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
- Genitiu i datiu en grec: origen indoeuropeu, evolució i funcions sintàctiques.
- Fonaments indoeuropeus, estructura i evolució de la flexió verbal en les llengües clàssiques. Categories gramaticals de temps, aspecte i mode: els temes verbals. Categories de persona, nombre i veu. El sistema de desinències personals.
- Morfosintaxi dels temes de present i d’aorist en grec.
- Morfosintaxi dels temes de futur i de perfecte en grec.
- Morfosintaxi dels modes personals en grec. Morfosintaxi de l’infinitiu, el participi i l’adjectiu verbal en grec.
- L’ordre de paraules a la frase. La concordança. Fenòmens estilístics relacionats amb la construcció en les llengües clàssiques. La juxtaposició i la coordinació. La subordinació.
- Proposicions substantives en grec.
- Proposicions adverbials en grec: temporals, causals i comparatives.
- Proposicions adverbials en grec: consecutives, finals, condicionals i concessives.
- Origen de la poesia èpica. Homer. Evolució de l’èpica grecollatina. Influència en la literatura occidental.
- Poesia didàctica en el món grec. Hesíode. La seva influència en la literatura occidental.
- Orígens de la poesia lírica a Grècia. Elegia i iambe. Influència en la literatura occidental.
- Lírica monòdica i coral a Grècia. La seva influència en la literatura occidental.
- Origen i evolució de la poesia dramàtica en el món clàssic. Festes en honor a Dionís. Representacions. Pervivència en la cultura occidental.
- Èsquil i Sòfocles. La seva influència en la literatura occidental.
- Eurípides i l’evolució de la tragèdia. La seva influència en la literatura occidental.
- Aristòfanes i Menandre. Evolució i influència de la comèdia grega.
- Literaturagrega a l’època hel·lenística: poesia epigramàtica, bucòlica i mímica. Teòcrit. Cal·límac.
- La historiografia grega: orígens i primers conreadors. Heròdot.
- Tucídides i Xenofont. Influència en la literatura occidental.
- La historiografia grecollatina posterior a Xenofont.
- La novel·la i la faula a Grècia. La seva influència en èpoques posteriors.
- Oratòria a Grècia: origen i tipus. La sofística i la creació de la prosa artística. La seva influència en èpoques posteriors.
- Oratòria judicial i oratòria política a Grècia. Escoles d’oratòria.
- Orígens de la filosofia grega i la seva evolució fins al segle V aC.
- Les teories filosòfiques dels sofistes, Sòcrates i Plató.
- Aristòtil. Evolució de la filosofia grega a partir del segle IV aC.
- Els principals autors de la literatura cristiana en llengua grega. La seva influència en la literatura posterior.
- Ciència i tècnica en el món grec: física, matemàtiques, astronomia i medicina.
- Trets generals de la religió grega, la seva evolució i la seva pervivència en la cultura occidental. Cultes mistèrics a Grècia. La seva pervivència a Roma.
- Cosmogonia, teogonia i antropogonia en el món clàssic. Llegendes heroiques de la mitologia clàssica. Influència en la cultura occidental.
- Festes i jocs en el món grecoromà. Oci, esport i salut corporal. Supervivència en la cultura occidental.
- Còmput del temps a Grècia. Pesos, mesures i monedes.
- Els mites grecs. Principals teories sobre la seva funció. Les diferents interpretacions dels mites clàssics a l’antiguitat. La reinterpretació cristiana dels mites pagans. La utilització de la simbologia dels mites en la literatura, les arts plàstiques i altres branques de la ciència.
- Geografia del món grecoromà. L’economia i la divisió del treball en el món grecoromà.
- Grècia des de l’arribada dels indoeuropeus fins al segle xii aC; mite i història.
- Evolució de Grècia des del segle XII fins al segle VIII aC.
- Grècia des del segle viii fins al segle V aC. La institució de la polis i la seva evolució.
- Grècia i Pèrsia en el món antic.
- Atenes i Esparta al segle V aC.
- El segle IV aC a Grècia fins a Alexandre el Gran.
- Panhel·lenisme i Alexandre el Gran Evolució de Grècia des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la conquesta per part de Roma.
- Grecs i romans a Hispània. Les seves empremtes culturals i restes materials.
- Organització politicosocial d’Atenes i d’Esparta. Estudi comparatiu amb l’organització politicosocial de la Roma republicana.
- Institucions jurídiques a Grècia i la seva influència en el dret romà. Institucions militars gregues. Anàlisi de les seves pervivències respectives en el món occidental.
- La vida privada en el món grecoromà: habitatge, naixement, educació, matrimoni i mort. Pervivència en el món occidental.
- La situació de la dona a la Grècia antiga. Anàlisi de la construcció dels conceptes masculí i femení en la cultura grega.
- Arquitectura en el món grecoromà: religiosa, civil i militar. La seva empremta en la cultura occidental.
- Urbanisme i vies de comunicació en el món grecoromà. La seva empremta en la cultura occidental.
- Escultura. Pintura. Ceràmica. Mosaic. Altres arts en el món grecoromà. Empremtes en la cultura occidental.
- Estudi de les fonts: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismàtica, codicologia.
- Pervivència del món grecoromà en la història cultural de cadascuna de les comunitats autònomes.
