La Llei d’educació, una oportunitat perduda

El Parlament de les Illes Balears aprovarà la primera Llei d’educació de les Illes Balears. Una vegada desemmascarat el mite que el Partit Popular podia votar a favor del model lingüístic proposat pels partits que donen suport al GOIB, aquest aspecte ha tornat a una redacció més d’acord amb el consens i més d’acord amb la participació de la comunitat educativa.

Més enllà d’aquesta qüestió, ara és el moment de recordar que l’STEI Intersindical s’ha mostrat disconforme amb aspectes fonamentals de la llei les vegades en què ha estat consultat sobre el contingut de la norma: al Consell Escolar de les Illes Balears, a la Comissió d’Educació del Parlament, en reunions amb el conseller Martí March, en trobades amb els grups parlamentaris...

Educació 0-3

El text que s’aprovarà no fa una aposta per l’educació gratuïta, equitativa i de qualitat per a l’etapa de 0 a 3 anys. Tampoc no promou que es dignifiquin les condicions sociolaboral dels professionals que hi fan feina.

Participació

L’STEI Intersindical ha reclamat des del primer moment que es recuperi la capacitat negociadora de la Mesa Sectorial d’Educació i de la Mesa Sectorial de l’Ensenyament Concertat, que s’han convertit en aquests darrers temps en òrgans purament informatius, amb un marge de maniobra molt limitat que contradiu l’esperit de la negociació.

Equips directius

L’STEI Intersindical ha exigit un vertader procés democràtic a l’hora d’elegir els equips directius dels centres, tant públics com concertats, a partir de les millores que s’han introduït en la LOMLOE. Cal enfortir la democràcia als centres escolars i fomentar la participació de tota la comunitat educativa. Els equips directius no necessiten “professionalitzar-se”. L’STEI Intersindical no vol que se substitueixi la funció de coordinació pedagògica d’aquests professionals en un simple rol de “gestors administratius” dels centres.

“Perfils professionals”

La referència explícita a la possibilitat d’adjudicació de places en funció de “perfils professionals” és un perill, i pot representar un procés de selecció a dit encoberta del personal per part dels equips directius. Això pot contribuir a fer més grans les diferències entre centres amb més o menys reputació. A banda d’això, les places s’han de cobrir per lliure concurrència no restringida, amb criteris objectius, i no arbitraris.

Ràtios i atenció a la diversitat

El text que s’aprovarà regula reduir les ràtios màximes en un 10 % en el termini de dos anys. Aquesta aposta és del tot insuficient en un territori en què la població escolar creix any rere any, amb una diversitat que és un autèntic repte. La rebaixa de ràtios del curs passat va posar de manifest els beneficis de fer davallar el nombre d’alumnes per aula. Tampoc no preveu la reducció d’hores lectives (actualment s’incompleix l’Acord marc en aquest punt) ni l’increment de dotació de professorat per a atendre la diversitat i reforçar el nivell de català de la població escolar.

Finançament

Els programes electorals dels partits que conformen el GOIB prometien una inversió en educació molt per damunt del que garanteix la llei. L’STEI Intersindical demana que aquest finançament arribi al 6 % del PIB en el termini de cinc anys. Això ajudaria a posar remei a la manca d’infraestructures educatives i podria millorar molts d’equipaments escolars que es troben en un estat alarmant.


L’STEI Intersindical és plenament conscient de les limitacions que imposen les lleis educatives estatals a les lleis autonòmiques. La LOMLOE no permet una educació pública plenament laica, i estableix que el 50 % del currículum serà determinat per l’estat.