El Ministeri d’Educació fa anques enrere en la implantació de les revàlides

Dilluns passat, a la Conferència Sectorial d’Educació, el ministre Méndez de Vigo i les administracions educatives acordaren atenuar les avaluacions finals de 4t d’ESO i reconvertir la revàlida de 2n de batxillerat, definitivament, en un prova d’accés a la universitat molt semblant a la que s’ha aplicat fins ara. A més, en el Consell Escolar de dimarts, el Ministeri va anunciar la derogació del Reial Decret 310/2016, pel qual es regulen les avaluacions finals d’ESO i batxillerat, i va retirar l’esborrany d’Ordre que el desenvolupava.

Els STEs constatam que, malgrat la importància de la notícia, l’avaluació final de primària pot seguir sent mostral, i obligatòria per a tot l’alumnat en aquelles comunitats que així ho decideixin. A més, es manté l’esperit de segregació a 2n d’ESO, un fet que condiciona els itineraris de 3r i 4t de secundària. L’alumnat rep una formació devaluada sense els programes de suport necessaris, amb la qual cosa, a pesar que la titulació sigui única, tendrà dificultats per a la continuïtat dels seus estudis a FP o a batxillerat.

No hi ha hagut, tampoc, cap gest de consideració envers el professorat. Censals o mostrals, les proves segueixen sent externes i es manté, amb això, la desconfiança cap a uns docents que no veuen rebaixades les seves tasques burocràtiques derivades d’aquests processos amb la LOMCE. Les revàlides són innecessàries, i no cal esperar un futur Pacte Educatiu per a la desaparició total de la llei eductiva estatal.

El ministre no només “continua creient en l’avaluació”. El Govern del PP tampoc no ha desistit de la seva voluntat que l’oposició retiri la Proposició de Llei de paralització del calendari LOMCE ni d’acudir al Constitucional per a dificultar-la. Aquest retrocés en la implantació de les revàlides per part del Ministeri d’Educació no és fruit del seu convenciment, sinó de la pressió exercida per l’oposició política i la mobilització de la comunitat educativa. El canvi que necessitam demanda un diàleg no només polític, sinó sobretot social, amb les forces i les organitzacions que representam l’educació pública.

Els STEs-intersindical exigim, ja, la derogació del Reial Decret 12/2014 de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, i el compromís inajornable de la derogació definitiva i sense dreceres de la LOMCE. Mantendrem la mobilització social i educativa de manera ferma com a estratègia imprescindible per a aconseguir una educació pública democràtica, igualitària, laica, coeducativa, inclusiva i respectuosa amb les cultures i les llengües dels territoris de l’Estat.

 

Secretariat d’STEs-intersindical