El MEC es disposa a reformar la universitat per potenciar la seva privatització, per fer-la més cara, i per dificultar l'accés i la mobilitat del professorat universitari. Aquesta reforma es farà mitjançant tres reials decrets que el MEC té en tramitació en aquests moments, encara que ja l’any 2012 el ministre Wert va donar pistes de per on volia que anàs la seva reforma universitària: la brutal disminució de la inversió pública i l'encariment de les taxes, d'una banda; i l'augment de l'horari lectiu del professorat per un altre, varen ser mesures que indicaren clarament la política universitària que volia seguir el Partit Popular.
El Govern de l’Estat pretén facilitar, encara més, la creació d'universitats i centres universitaris privats, i potenciar la dinàmica actual, que ha permès passar de 13 universitats privades que hi havia fa 15 anys a les 32 actuals. I per aconseguir-ho han presentat el "Projecte de Reial Decret de creació i reconeixement d'universitats i centres universitaris", amb el qual pretenen modificar i disminuir els requisits exigits per a la creació d'universitats; com per exemple, amb l'eliminació del requisit que els títols a impartir cobreixin les diferents branques del coneixement, des d'Enginyeria fins a Humanitats, o amb la supressió del requisit de tenir en compte la demanda per major població escolar.
Tampoc necessitaran per a la seva creació l'informe favorable de la Conferència General de Política Universitària, ni s'especifiquen quins són els recursos adequats que necessiten per complir les seves finalitats, ni se'ls exigeix l'aportació de garanties financeres per assegurar el seu finançament.
Sense donar temps a la implementació i l’avaluació dels diferents estudis de Grau imposats per l'aplicació del Pla Bolonya, el Ministeri pretén amb el "Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el RD 1393/2007, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials i el RD 99/2011, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat" modificar els estudis de Grau (quatre anys i 240 crèdits) i de Màster (un any i 60 crèdits), i que les universitats modifiquin la durada dels seus graus i màsters, amb la implantació de graus de tres anys i màsters de dos.
L'objectiu sembla clar: encarir els estudis universitaris, ja que les taxes de les matrícules dels màsters són bastant més elevades que les dels graus. Aquesta mitjana, a la qual cal unir la disminució del nombre i la quantia de les beques, sembla destinada clarament a endurir l'accés a la universitat per qüestions econòmiques.
L'activitat docent segueix infravalorada en el "Projecte de Reial decret pel qual es modifica el RD 1312/2007, pel qual s'estableix l'acreditació nacional per a l'accés als cossos docents universitaris", doncs, al costat d'aquesta infravaloració, els procediments d'avaluació dels mèrits i competències dirigits a obtenir l'acreditació necessària per accedir als cossos docents universitaris són menys clars i imparcials que els actuals, mentre s’endureixen els requisits que faciliten l'accés i la mobilitat del professorat universitari, i es permet la valoració de la feina externa a la universitat quan els mèrits de docència i investigació siguin insuficients.
