Consells escolars per guardar les formes

L’esborrany d’avantprojecte de decret de modificació del Decret 10/2003, que regula els consells escolars de les Balears, ve a ser la segona passa en la política autoritària i de tarannà antidemocràtic de l’adminstració que ens governa.

L’esborrany d’avantprojecte de decret de modificació del Decret 10/2003, que regula els consells escolars de les Balears, ve a ser la segona passa en la política autoritària i de tarannà antidemocràtic de l’adminstració que ens governa. Primer, es van afanyar a recomposar el CEIB per tal de garantir que cap proposta sobre el que vulguessin legislar trobaria un fre per part de la comunitat educativa representada als òrgans consultius. Ara, després de les darreres ponències aprovades per amplíssima majoria (a resultes de la crisi socio-educativa que s’està vivint a les Balears) i que van en contra de la política educativa d’aquest govern, volen assegurar-se que tampoc trobaran l’entrebanc dels consells escolars insulars, sobretot, i, d’una forma menys dràstica, dels consells escolars municipals (les funcions dels quals són ben diferents).

Així, aquest avantprojecte ve a reduir en 12 membres la composició del CEME. Pel que fa a representants del professorat, es passa de 7 (5 de pública + 2 de concertada) a 5 (3 de pública + 2 deconcertada) en una clara eliminació de la presencia de qui més té a dir en matèria d’educació i sense que la proporció de representativitat sigui en absolut un reflex del nombre de centres d’un i altre sector. Els representatns de pares disminueixen en 1 (de 5 a 4) , els dels alumnes passen de 3 a 1 i els dels sindicats de 2 a 1. El que és més preocupant és que no disminueix el nombre de  membres que representen l’administració i, a més a més,  tots ells “a proposta del consell insular” o de la Conselleria. Interpretem aquest fet com una claríssima manipulació dels òrgans consultius que no cerca altra cosa que esdevenir òrgans polítics no independents que els serveixin per continuar maquillant aquesta falsa democràcia a què ens tenen sotmesos. S’hi incorporen  representants de les patronals i del món empresarial (2, 1 d’ells a proposta del consell insular), un tarannà que va en la línia de la LOMQE i que reforça la voluntat mercantilitzadora de l’educació. En canvi, s’eliminen els 4 representants del MRPM (Moviment de renovació pedagógica de Menorca), de l’Associació de discapacitats,  l’Associació d’Educació d’adults de Menorca i de la Universitat de les Illes Balears. Entenem això com un atac a les institucions educatives de Menorca, un atemptat a la transversalitat de l’educació i una clara intenció de buidar de veritable contingut aquests òrgans consultius que van ser creats amb l’esperit de cercar el consens en materia educativa, un objectiu en el que aquesta administració ha demostrat no creure en absolut.

En el cas dels Consells escolars municipals, la reestructuració proposada no té unes conseqüències tan greus (passen de 29 a 23 membres) i la proporcionalitat de representació es veu més compensada.

Aquesta falta de fe en el que veritablement ha de dir la comunitat educativa els hauria de fer plantejar la possibilitat d’eliminar aquests òrgans consultius, ja que mantenir-los en vida pel simple fet de guardar les formes (no pas el fons) resulta una despesa econòmica i d’energia innecessària , que, en els temps que corren i amb les polítiques d’austeritat imposades a tort i a dret, esdevé inadmisible. Previsiblement, però, no s’atreviran a fer-ho, per allò de guardar les aparences.