El Govern espanyol determina els continguts i hores lectives de l'assignatura de Llengua Castellana, que és considerada troncal. El català és relegat a la condició de matèria d'especialitat (no troncal).
S'elimina "de facto" la immersió lingüística, present a les Illes Balears des de fa més de 30 anys, ja que s'estableixen un mínim d'assignatures a impartir en els dos idiomes.
2. Centralització: més control del Ministeri
Les comunitats autònomes solament podran decidir els continguts i horaris de les assignatures anomenades d'especialitat (Educació Física, Plàstica, Música...) i les de les llengües cooficials, en aquest cas el català. És el Govern central qui decideix sobre les assignatures troncals (Llengua Castellana, Matemàtiques, Ciències o Idioma Estranger), és a dir, entre el 65 i el 75% dels continguts (65 % en les comunitats amb llengües cooficials com les Illes Balears).
Curiosament, el major cost d'implantació de la reforma és a càrrec de les comunitats autònomes. El Govern central assumeix el cost de la implantació de la norma, i les comunitats, el de la fase de consolidació.
3. Pes de la religió catòlica
L'assignatura de Religió passa a una matèria d'especialitat, que explicarà per a la nota mitjana i s'equipararà en hores a la mitjana de la resta de matèries. S'atén així a una petició històrica de l'Església Catòlica, davant la caiguda d'un 10% de les matriculacions.
L'Educació per a la Ciutadania deixa d'existir i s'estableix una alternativa a la Religió: Valors culturals i socials en Primària, i Valors ètics en Secundària.
4. Revàlides i avaluacions contínues
La Selectivitat desapareix i s'estableixen diverses avaluacions o revàlides externes (aquestes últimes, necessàries per passar de curs, solament en el cas de l'ESO i el Batxillerat) al final de cada cicle.
Les universitats també podran fer proves accés.
5. FP: Segregació de l'alumnat
L'accés a la FP s'avança, els alumnes que, segons els professors, no tinguin possibilitats d'avançar en l'ESO, accediran a un nou cicle amb 15 anys (Formació Professional Bàsica). No obstant això, aquest primer cicle no donarà accés directe a la Formació Secundària Secundària, i els alumnes que vulguin realitzar-la hauran de passar un examen. Aquesta segregació de l'alumnat, entre "bons i dolents", ha estat molt criticada per la comunitat educativa, que denuncia que es pretén acabar amb el fracàs escolar amb "mà dura".
Així mateix, s'obre la porta a establir "rànquings" de centres educatius, que fins ara estaven prohibits per evitar que els col·legis competissin entre si.
6. Escola menys participativa
El pes del Consell escolar (format per tots els agents de la comunitat educativa: professors, alumnes, pares i mares, sindicats...) pansa a ser purament consultiu, perdent així la força que tenien aquests col·lectius en la presa de decisions i organització.
La presa de decisions se centralitza ara, gairebé íntegrament, en la figura del director i l'equip educatiu.
7. Reforç del paper del director
Els directors de centres seran designats pel Govern, ja que hauran de passar un procés de formació i hauran d'estar acreditats. S'augmenta, d'aquesta manera, el control institucional dels centres. La conseqüència indirecta d'aquesta decisió és la pèrdua de pes del Consell Escolar, que fins ara participava en l'elecció del director.
Els directors podran contractar directament a professors, sense que l'oposició sigui obligatòria.
8. Condicions dels funcionaris
Les condicions laborals del professorat també canviaran. La LOMCE es reserva el dret a canviar la destinació i la funció dels funcionaris. Així mateix, s'augmenta l'horari lectiu del professorat.
A més, el ràtio d'alumnes per aula s'eleva un 10 %.
9. Comunitat educativa: sense debat ni consens
El rebuig a la Llei és unànime per part de tots els sectors. Sindicats, associacions de pares i mares i d'alumnes associacions de la xarxa pública, de la concertada i de les ikastolas, tots, han deixat al costat les seves diferències per unir-se contra la Llei. Segons denuncien, la reforma no ha estat ni debatuda ni consensuada amb la comunitat educativa.
10. Centres concertats
Es perllonga el període per renovar els concerts: d'un màxim de 4 a un mínim de 6 anys en Primària i quatre anys en Secundària. A més, les administracions hauran de tenir en compte la "demanda social" a l'hora de programar el repartiment de places, és a dir, si hi ha pares que prefereixin portar als seus fills a l'escola concertada en comptes de la pública.
Terminis d'aprovació
El Ple del Congrés debatrà i aprovarà la reforma amb la majoria absoluta que disposa el PP, la Llei el proper dia 10 d'octubre, que després haurà de ser ratificada pel Senat.
Fonts parlamentàries estimen la seva aprovació definitiva per a finals de novembre o començaments de desembre. El Govern de Mariano Rajoy sempre ha manifestat la seva intenció que la llei fos aprovada en ambdues Càmeres a la tardor d'aquest any perquè les primeres mesures puguin ser engegades el proper curs 2014-2015 i que a les comunitats autònomes els de temps de treballar en el desenvolupament reglamentari.
Pere Carrió
Jubilat, va ser inspector i President del Consell Escolar de les Illes Balears.
