La Confederació de STEs anuncia mobilitzacions si no es garanteix una volta a les aules segura per a tota la comunitat educativa

 

Els STES, confederació de què forma part l’STEI, exposen les seves exigències per a una retorn segur a les classes. Inversió, més docents, menys estudiants per aula i compliment de les recomanacions sanitàries. “Si no es garanteix una volta segura, hi haurà mobilitzacions”.


La manca de previsió d’algunes Conselleries d’Educació, després d’anys de retallades, ja ha estat motiu de protestes i es preveuen mobilitzacions de diferent índole davant una volta a les classes que sembla més “el mateix d’abans, però amb màscara” que no pas un pla seriós de retorn a les aules amb garanties sanitàries suficients, similars a les que es duen a terme en espais públics o de feina. “La volta als centres educatius de manera presencial és l’objectiu, però amb seguretat per a tota la comunitat educativa” adverteix l’STES.

L’ensenyament, igual que la sanitat i altres serveis públics, ha sofert les majors retallades derivades de la crisi del 2008. Aquestes retallades s’han mantingut al llarg d’aquests anys sense que les administracions hagin millorat o ampliat les previsions econòmiques en aquest terreny. L’investiment ha davallat fins al 3,9% del PIB i aquí s’ha mantingut. Tenint en compte aquesta situació precària en la qual ens trobam, l’arribada de la pandemia ha deixat al descobert la falta d’investiment d’aquests anys i les manques que se’n deriven (fretura de mitjans tecnològics, aules massificades, sobrecàrrega de feina per als professors...). Amb aquesta situació precària d’inici ara s’ha de gestionar la volta a les aules amb les mesures sanitàries necessàries perquè aquesta es produeixi amb les garanties suficients. Només es podrà donar una resposta adequada si s’augmenta la partida en educació tant de les diferents comunitats autònomes com del govern central. Així, des de la Confederació de STES-Intersindical consideram imprescindible que s’arribi al 5% del PIB i que s’inverteixi el 5% dels fons per a la reconstrucció que permetrà que els centres es dotind de professors, personal no docent i dels recursos i mitjans precisos perquè aquesta volta al centre es produeixi amb les millors condicions.

El confinament ha deixat clar que la bretxa social i digital s’accentua davant la no-assistència als centres. L’educació no només serveix per transmetre coneixements, sinó que també és compensadora de desigualtats i fonamental en el desenvolupament d’una socialització adecuadade tot l’alumnat. És per això que des de la Confederació de STEs-Intersindical defensam i reclamam una educació presencial per a tothom però amb unes condicions imprescindibles perquè la tornada a escola es produeixi en condicions de seguretat sanitària. Des de STES esperAm que durant aquesta setmana els diferents escenaris de tornada a les aules s’afrontin de manera segura i comptant amb tota la comunitat educativa. A dues setmanes de començar les classes, continuam exigint que es compleixin les condicions necessàries per a una tornada segura, tal com s’ha fet arribar a les diferents administracions educatives.

  1. Limitació de ràtios. La reducció de ràtios a un màxim d’alumnes per aula no pot ser una simple recomanació. És una necessitat imperiosa per limitar la propagació de la Covid. El que des de sempre ha estat una exigència pedagògica al servei de la qualitat de l’ensenyament, s’ha convertit, a més, ara en un mitjà imprescindible assenyalat per totes les autoritats sanitàries com a essencial. És inadmissible que de la quantitat que el Govern espanyol posa a la disposició de les Comunitats Autònomes per reforçar l’ensenyament, menys de la meitat vagi destinada a la contractació de nous professors de l’Ensenyament Públic, mesura imprescindible per aconseguir grups més reduïts. Aquesta reducció de ràtios ha d’anar acompanyada del reforç de les plantilles de docents i desdoblaments per assolir aquestes ràtios. Reforç en els Departaments d’Orientació, bo i reduint el nombre d’estudiants adscrits a cada especialista per ser capaços d’atendre de manera individualitzada l’atenció a la diversitat per a alumnes i llurs famílies. Ampliació de plantilles per al personal no docent davant el volum de feina que hom preveu.
  2. Realització de test PCR o proves serològiques. És indispensable conèixer que, almenys, a l’inici de l’activitat en els centres educatius, no hi hagi persones contagiades que puguin transmetre la Covid-19.
  3. Informació i Formació. La informació i sensibilització sobre les mesures de prevenció de risc de contagi del virus ha de ser una de les claus. Cal reivindicar la figura de coordinador de riscos laborals per a tots els centres educatius. És una figura que ja existeix en alguns territoris, però no a tots, per la qual cosa es fa necessari la generalització de la seva existència.
  4. Persones d’especial vulnerabilitat. Exigim protocols específics per als professors especialment vulnerables per evitar riscs sobre llur salut. Les persones especialment vulnerables (malalties respiratòries, tractaments de cranc, immunodeprimides, etc.) no haurien d’anar als centres i ser substituïts si llur situació sanitària així ho aconsella.
  5. Personal sanitari especialitzat. Seria convenient la presència amb caràcter permanent de personal sanitari especialitzat a cada centre.
  6. Conciliació. En el cas d’establiment de torns (matí/horabaixa) o alternança en l’activitat lectiva presencial (temps a casa/temps en el centre educatiu) caldrà parlar de les conseqüències que per a la conciliació tindran els diferents escenaris que estam analitzant, i les mesures que les diferents administracions haurien d’adoptar per abordar aquesta problemàtica. És necessari aplicar polítiques de coordinació entre les diferents Administracions Públiques perquè espais a l’aire lliure, centres socials, cases de joventut, biblioteques públiques, etc. puguin atendre l’alumne a qui no li correspongui d’anar al centre. Així mateix, s’ha de gestionar la resposta davant un tancament de centres per contagis tot facilitant a les famílies solucionis coresponsables per fer front a un nou confinament.
  7. Entorns educatius. Peatonalització de l’entorn dels centres educatius i previsió de rutes verdes per poder accedir als centres, garantint la distància social i l’ús de bicicletes i altres mitjans de transport no contaminants i d’ús individual.
  8. Programació didàctica de cursos i àrees. L’inici de curs ha d’anar acompanyat d’una detecció inicial de les necessitats educatives de cada estudiant, després de la suspensió de l’activitat lectiva presencial de mitjan març. Ha de tenir-se en compte la importància de la recuperació física i emocional, tant d’alumnes com de professors, després de l’experiència d’aquests darrers mesos. Feta l’avaluació personalitzada de les necessitats educatives de cada alumne —procés en el qual és vital la intervenció dels equips d’orientació, que hauran de ser reforçats— el suport del professor especialista ha d’anar acompanyat d’una revisió del currículum per adaptar-lo a les necessitats de cadascú.
    Per a l’adaptació de currículums i programacions les propostes metodològiques a l’hora d’afrontar les exigències del nou escenari educatiu anirien marcant la necessitat de posar en marxa estratègies noves que ens permetin d’adaptar-nos a un nou model d’Ensenyament més interactiu. És necessari que des del MEFP, i davant un possible tancament de centres, s’estableixi un currículum bàsic de mínims per a tots els alumnes.
  9. Dotació tecnològica. L’ajuda econòmica posada a la disposició de les Comunitats Autònomes pel Ministeri d’Educació per a la compra d’equips informàtics ha de servir perquè l’alumne més desafavorit no es vegi penalitzat per equips lents, pantalles petites, processadors antics, falta d’impressora. També és necessari preveure mesures que facilitin al professor comptar amb els recursos tecnològics adequats (ordinadors, connectivitat...) per prestar en les millors condicions l’atenció educativa telemàtica quan així sigui necessari. Davant un nou escenari de confinament des de les administracions s’ha de regular el teletreball del professor i tot el personal dels centres educatius.
  10. Optimitzar espais i espais alternatius. Gestionar els espais (no sols del centre) perquè els desdoblaments o la baixada de ràtios es pugui dur a terme. Es dona el cas d’edificis quese poden emprar per fer classe i així facilitar els desdoblaments i que en moltes ocasions es troben a l’entorn del centre educatiu com són biblioteques, CEA... Per això, cal un esforç de coordinació entre diferents administracions.

De la mateixa manera és necessari aportar solucions de connectivitat, amb unes prestacions adequades, que permetin desenvolupar correctament les activitats que es proposin.

Secretariat de la Confederació de STEs-i

25 d’agost del 2020