L’elevada incidència de casos d’infecció detectats en aquests primers dies, les zones que ja han hagut de tornar a confinar i, en certa mesura, un absentisme que és ver que no ha estat homogeni posen en evidència la irresponsabilitat de la Conselleria i el Ministeri d’Educació per no haver facilitat els mitjans per a un curs escolar segur. Des de l’STEI volem manifestar el nostre malestar pel caos, falta de planificació, improvisació i canvis de criteri davant l’inici d’aquest curs escolar 2020-21.
Algunes comunitats han fet majors esforços que unes altres, com és el cas del País Valencià, que ha tingut en compte les aportacions de la comunitat educativa i ha establert un protocol amb l’antelació suficient perquè els centres es preparassin per a aquest inici de curs tan atípic. Aquí, en canvi, hem seguit la tònica general de caos, desconcert, falta de previsió i improvisación sota el denominador comú d’una flagrant manca d’inversió i recursos. Els equips directius que no han dimitit s’han trobat amb la necessitat de reestructurar-ho tot davant continus canvis de criteris de les administracions a escassos dies de l’inici de les classes.
D’altra banda, l’ampliació de les plantilles docents en la mesura suficient per a dur a terme un descens de la ràtio que permeti garantir la distància de seguretat interpersonal establerta per les autoritats sanitàries, així com de les plantilles no docents, que possibilitin el degut compliment de la resta de mesures de seguretat necessàries, està massa lluny de ser la suficient. No arriba a molts casos ni a corregir la situació de dèficit estructural que es ve patint d’ençà d’anys enrere. La situació no es resolia, com s’ha fet a les Illes, deixant en paper banyat l’Acord Marc, augmentant les hores del professorat de secundària a 21 hores. Tampoc obligant els especialistes de primària a fer de tutors.
En aquesta manca de recursos i mitjans s’hi afegeix la preocupant i indignant desprotecció a la qual les diferents administracions estan sotmetent als treballadores dels centres educatius, especialment al personal sensible a l’exposició de la Covid-19 en no aplicar les mesures i criteris que la pròpia legislació en matèria de Prevenció de Riscos Laborals estableix. Per això, l’STEI ha registrat un escrit al Conseller on demana que hom doti el col·lectiu docent d’equips de protecció individual (EPI) per poder garantir la seguretat dels treballadors
Tot plegat ha provocat que l’inici de curs no estigui exempt de conflictivitat i polèmica. Això està generant malestar i fins i tot hom parla de mobilitzacions de la comunitat educativa per a exigir una volta segura a les aules, incloses diverses jornades de vaga a la Península davant la inacció i falta de mesures i inversió de l’Administració.
Des de l’STEI Intersindical volem ressaltar el valor i la implicació de tot el personal docent, sobretot la labor dels equips directius que s’estan enfrontant a una situació sense precedents davant la qual les administracions educatives estan demostrant que no estan al nivell que correspon.
No entenem la falta de lideratge del Ministeri d’Educació. Comprenem que les competències en educació estan en mans de les autonomies, però el Ministeri hauria d’haver establert un quadre bàsic que aplegàs uns mínims comuns per a totes les administracions educatives sempre en coordinació amb les directrius derivades de Salut.
Jutjam imprescindible una ampliació del fons COVID no reemborsable que el Ministeri envia a les Comunitats perquè aquestes puguin implementar les mesures de seguretat necessàries. Totes les administracions, tant estatals com autonòmiques, han de posar tots els recursos i mitjans necessaris perquè els centres educatius no es converteixin en focus de propagació de la pandèmia i poder garantir una educació presencial segura i de qualitat. Les incidències esdevingudes aquests primers dies de curs han desfermat totes les alarmes. En només 8 dies més de 200 centres s’han vist obligats a tancar, multiplicant per 11 el que ha succeït a França als 10 primers dies de curs escolar. El tancament diari de desenes d’aules no augura res de bo. Al nostre conseller se li umpl la boca amb les dades de contractació de nous docents interins, però gran part d’aquests són per substituir els retirats o per l’ajornament d’oposicions, places que han hagut d’ocupar aquests interins. La contractació real és molt de menor del que diuen, encara que reconeixem que s’ha augmentat, sobretot d’ençà que hem pressionat a les meses des de les diferents organitzacions sindicals i també des de les famílies. Però no deixa de ser insuficient. A més, en molts casos són contractes temporals (fins a desembre) i/o parcials (mitges jornades o hores) que s’allarguen fins al 30 de juny o que no inclouen el cobrament de l’estiu —per cert, un altre incompliment de l’Acord Marc.
Majoritàriament volem tornar a les aules. Tohtom defensa l’educació presencial com la millor, però ens grinyolen aquests plantejaments que s’estan duent a terme en algunes comunitats autònomes com la nostra, que amb la condició de no contractar professorat estan fent veritables disbarats com el de la semipresencialitat bo i alternant els dies. Què passa amb aquelles assignatures que només tenen 1 hora com és el cas de la música? Hi haurà alumnat que sempre li toqui quan roman a casa? I qui atén aquests discents quan no són al centre? Respecte a les ràtios, 20 alumnes per aula que no sempre s’està complint. Tampoc tenint en compte la distància de seguretat de metre i mig. Això ha menat a un replantejament de la distribució de les aules i ara parlen d’aforament, redueixen els infants a mers objectes abstractes que han d’omplir un “aforament”. Terrible tot plegat.
Davant aquesta situació, des de l’STEI exigim que, amb caràcter d’urgència, es prenguin totes les mesures necessàries per garantir el dret fonamental de la població a la sanitat i a una educació pública presencial i de qualitat. Exigim també, en conseqüència, que les administracions estatal i autonòmica assumeixin llur responsabilitat i dotin, amb caràcter d’urgència, de tots els mitjans i recursos necessaris a tots els centres educatius per poder garantir aquests drets. A més, serem inflexibles quant a les exigències del compliment de la legislació, especialment en matèria de protecció de treballadors. De no prendre’s aquestes mesures, farem responsables al conjunt de les Administracions Educatives del que pogués escaure’s en termes sanitaris, de propagació de la pandèmia i del cost de vides humanes que això pogués desencadenar. Finalment, animam tota la comunitat educativa i de les organitzacions sindicals al fet que s’emprin totes les legítimes eines de mobilització i pressió per exigir el respecte als nostres drets i seguir les justes reivindicacions encaminades a assolir una educació pública presencial, segura i de qualitat.
STEI, 18 setembre de 2020
