General

La Confederació Intersindical d’STES davant l'etapa educativa 0-6 anys.

Anàlisi i reivindicacions pedagògiques i laborals

Tot infant té, des del seu naixement, dret a la educació, entesa com un procés continu al llarg de tota la vida. Encara que des de la LOGSE les successives lleis hagin reconegut el cicle 0-3 com un primer cicle d'Educació Infantil, el caràcter educatiu es qüestiona o matisa contínuament. Des de la nostra Confederació Intersindical, volem impulsar la consideració de l'etapa 0-6 com a educativa i bandejar, d'una vegada per sempre, la vella concepció assistencial que en molts casos encara persisteix. Després d'una anàlisi de l'heterogènia realitat territorial de l'etapa 0-3 anys, constatem que existeix una legislació dispar o absència d'aquesta; considerable cost de les places públiques de 0-3; falta d'oferta pública i de gratuïtat; proliferació de places privades i creixent externalització i concertació d'unes altres; persistència de molts centres assistencials sense cap regulació; falta d'implicació general de l’Administració autonòmica (que té les competències educatives) i desistiment de funcions en les administracions locals; alt grau de feminització laboral de l’etapa; vigència de convenis laborals precaris; absència de la consideració de personal educatiu a les treballadores de centres reconeguts de 0-3... entre molts altres aspectes. Davant aquesta realitat, la nostra Confederació Intersindical considera que l'Estat, a través de les mesures reals de conciliació que impliquin el sistema productiu empresarial, té la responsabilitat i el deure de facilitar a les famílies (primeres responsables de l'educació) que disposin del temps i els recursos necessaris per a educar els seus fills i filles en el si de la pròpia família. En segon lloc, ha de promoure i desenvolupar institucions educatives que ofereixin una educació de qualitat adequada a les característiques i necessitats de l'alumnat del qual es faran càrrec. En aquest sentit, la Llei educativa estatal ha de veure l'etapa 0-6 tota sencera com a educativa i establir mesures per a atendre gratuïtament en la xarxa pública a tothom que demandi aquest servei promovent la universalitat de l'etapa. (En cap cas trobem justificació en què es concertin nous centres d'educació 0-3 anys i, de mica en mica, cal tendir a anar eliminant els concerts en totes les etapes de l'educació). Així doncs, i per a garantir la qualitat educativa, la Confederació Intersindical reivindica l'existència d'una regulació marc estatal de l’etapa 0-6, com en la resta d'etapes educatives; la disminució progressiva de les ràtios d'acord amb la recomanació de la Xarxa Europea d'Atenció a la Infància: 1 educador/a per 4 places (nens/as > de 12 mesos), 1 educador/a x 6 places (nens/as de 12 a 23 mesos), 1 educador/a x 8 places (nens/as de 24 a 35 mesos); l'avanç cap a la parella pedagògica, amb un suport cada dues unitats; la baixada de ràtio en tot el cicle 0-6 (15 alumnes per aula); l'atenció directa i especialitzada de l'alumne amb necessitats específiques de suport educatiu; l'exigència de titulació de tècnic superior en educació infantil i grau de magisteri en educació infantil. La Confederació Intersindical reivindica per a les persones que treballen en aquest àmbit, la dignificació de les seves condicions laborals, precàries i inacceptables, més fins i tot si comparem l'etapa educativa de 0-3 amb la resta d'etapes. Així doncs, apostem per la creació de centres educatius de 0-6 anys que donin coherència, cohesió i entitat en aquesta etapa educativa; la gestió directa per part de l'administració educativa autonòmica dels centres educatius de 0-3 / 0-6 anys per a garantir la dignificació progressiva de les condicions laborals; la consideració de personal docent, dependent de la Conselleria d'Educació, per a totes les persones treballadores dels centres educatius de 0-3 / 0-6. La nostra Confederació Intersindical vol ser altaveu de la realitat d'una etapa educativa massa temps oblidada i demana respostes polítiques i laborals immediates i urgents.


Secretariat de la Confederació Intersindical deSTEs-i
21 de desembre de 2020

L'STEI Intersindical i Ensenyants Solidaris, amb els pobles de Guatemala

ensenyants
Des de fa deu anys, l'STEI Intersindical i Ensenyants Solidaris fan feina en una regió de Guatemala on viuen comunitats maies ixiles. Aquell territori va quedar negat el mes de novembre per les tempestes ETA i IOTA. Els vàrem fer arribar aliments bàsics per passar els primers dies. Cooperar és acompanyar.

Dia internacional de les persones migrades

Migrar és un dret universal

Però migrar està subjecte a tractats internacionals i als condicionants que cada país pot decretar de manera unilateral segons el seu estat de privilegi en el panorama mundial. Així doncs, l'experiència migratòria es veu sotmesa a unes relacions de poder que es regularan segons polítiques geoestratègiques. Històricament, les potències mundials van legitimar l'experiència migratòria com un exercici d'enriquiment, domini i expansió. Avui, que s'han apropiat del seu control, i han convertit els moviments migratoris en un exercici d'opressió i de coacció que perpetuen els antics trànsits i relacions de poder colonials.

Les experiències migratòries regulades des del prisma colonial porten implícites múltiples violències que es justifiquen, defensen i blinden en un entramat burocràtic i legislatiu que té la capacitat de transcendir en el sistema de relacions que té efectes a nivell global i local. Mentre escrivim aquest text, s'estima que en el món hi ha prop de 272 milions de persones que han migrat, dels quals un 74% són laborals, i que tan sols suposen el 3,5% de la població mundial.

Llegeix més...

L'STEI Intersindical s'afegeix a les demandes d'un Institut de secundària a Son Ferriol

En la seva intervenció al Ple de dijous, l’associació de famílies d’alumnes va demanar una vegada més la construcció d’un nou centre de secundària

Fa 30 anys que la comunitat educativa de Son Ferriol du a terme aquesta demanda

Els escolars de Son Ferriol, obligats a haver-se de dispersar en cinc instituts diferents

Fa més de 30 anys que la comunitat educativa i les entitats de Son Ferriol reclamen que es construeixi un institut públic al nucli palmesà, una cosa justa i imprescindible per la qual han fet feina les diferents associacions de mares i pares del col·legi públic. Des de 1990, amb independència del partit que governàs, s’han fet reunions amb l’Ajuntament i amb la Conselleria d’Educació i la resposta ha estat sempre la mateixa: cap resultat.

Llegeix més...
Pàgina 6 de 82