Avantprojecte de Llei d'Educació de les Illes Balears. Tot allò que no es veu
La primera valoració de l’STEI Intersindical en relació al model lingüístic de l’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears fou clara:
"L’ensenyament en català garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i, almenys, d’una llengua estrangera; a l’hora de consensuar aquest apartat no volem que es facin passes enrere i, com a mínim, cal assegurar el que ja contempla la normativa actual, que és el Decret de mínims; i per tant rebutjam l’actual redactat de l’article 122 del model lingüístic de l’avantprojecte."
Un cop feta aquesta prmera valoració, hi ha tot un seguit d’altres qüestions del redactat que consideram del tot inadmissibles.
L'avantprojecte ara és en fase d'exposició pública fins dia 27 de febrer. Pots fer-nos arribar les teves observacions a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
Si vols, també pots enviar les teves al·legacions directament al web habilitat pel Govern.
Ensenyament en català
L’ensenyament en català garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i, almenys, d’una llengua estrangera; a l’hora de consensuar aquest apartat no volem que es facin passes enrere i, com a mínim, cal assegurar el que ja contempla la normativa actual, que és el Decret de mínims; i per tant rebutjam l’actual redactat de l’article 122 del model lingüístic de l’avantprojecte
Gerents en lloc de directors
En l’article 107, apartat 2.e), llegim que una de les funcions dels directors dels centres escolars públics serà “l’obtenció o acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals”. Aquesta nova concepció del director el converteix en una mena de gerent d’una empresa privada que pot anar a cercar finançament per al seu centre, al marge del que rep per part de l’Administració.
Un article perillós perquè permet que els poders públics es desentenguin del seu deure de dotar els centres educatius del finançament necessari i fiar aquesta manca d’inversions a les bones gestions d’un director o directora que se sàpiga moure dins el món de l’empresa privada (amb les contraprestacions i dependències que això pot suposar). A més, el fet de permetre l’autofinançament dels centres pot conduir a incrementar-ne les diferències segons l’entorn social.
Entrevistes personals com a forma de selecció
L’avantprojecte de llei, quan parla de la selecció del professorat vinculada a les places amb perfils, regula la possibilitat de fer-ho a travésd’una entrevista; concretament en l’article 80.5.
Ja en el seu moment, quan en el mes d’abril de 2017 l’STEI Intersindical va emetre un vot particular al document Pacte per l’Educació de les Illes Balears, manifestàrem que veuríem bé que “determinades places que formen part d’un projecte pedagògic d’un centre amb un perfil molt determinat es dotassin a través d’una convocatòria pública de comissions de serveis, o mitjançant les llistes de professorat interí, sempre que es defineixin bé els perfils i es respectin els drets fonamentals de mèrit, capacitat, igualtat i publicitat, com correspon a qualsevol procés d’accés a la funció pública”.
De cap manera, però, podem acceptar que l’accés a una plaça docent es faci per mitjans tan subjectius i discrecionals com ho pot ser una entrevista, ni tampoc que es deixi aquesta decisió solament en mans del director o l’equip directiu. En aquest sentit podem dir que el redactat actual blanqueja i assumeix com a propis alguns dels articles més lesius de la LOMCE pel que fa a la selecció del professorat i a l’ús de mitjans arbitraris per a la seva adjudicació a un centre concret.
Trist paper dels claustres i els consells escolars i de la Mesa Sectorial d’Educació
Com que l’Avantprojecte de llei està fet sota l’empara jurídica de la LOMCE, no fa cap passa en la recuperació necessària de competències i atribucions que tant el consell escolar de centre com el claustre varen perdre en aplicació de la llei educativa del Partit Popular.
Des de l’STEI Intersindical exigim que es recuperin aquestes atribucions dels dos òrgans esmentats, encaminades a assolir una participació més democràtica en la vida dels centres educatius. Per tant, entenem que els esforços s’han de centrar ara a derogar, com a mínim, els articles de la LOMCE que han suposat passes enrere en aquest sentit. Defensam que el consell escolar elegeixi de forma democràtica els equips directius, tant dels centres públics com dels centres concertats.
Tampoc podem compartir la filosofia que figura en aquest avantprojecte de llei que menysté la capacitat representativa de les organitzacions sindicals i que, fins i tot, dissenya per llei àmbits de participació que poden solapar les competències de la Mesa Sectorial com és el cas de la Mesa de Docents.
Carrera professional lligada a l’avaluació
Segons el redactat actual, el Govern ha d’establir un sistema de carrera docent “vinculada a l’avaluació de l’acompliment professional segons les funcions docents desenvolupades, el progrés de l’alumnat, les activitats de formació i les tasques d’innovació i recerca”. Aquesta avaluació la durà a terme el Departament d’Inspecció, l’Institut per a l’Avaluació i els directors dels centres i, si el resultat obtingut és positiu, el docent percebrà una nova retribució que figura en el document com a “complement de carrera”; tal com es reflecteix en l’apartat segon de la lletra c) de la disposició transitòria segona.
L’STEI Intersindical s’ha oposat sempre a una avaluació que estableixi diferències salarials entre el professorat i que fixi categories de docents de primera i de segona, entre bons i dolents, amb el trencament que suposa del treball cooperatiu. Consideram que l’avaluació, que ha de tenir un caràcter formatiu, ha de servir per millorar pràctiques educatives tant individuals com col·lectives. També per promoure la transparència del sistema educatiu, així com per a analitzar i aportar informació sobre el grau d’assoliment dels objectius educatius.
Tenim el precedent del professorat d’Astúries, que va passar per un sistema d’avaluació semblant, també en funció de “l’acompliment professional”. L’experiència va suposar un trencament dels equips docents basats en la cooperació i la solidaritat, que desenvolupaven i implementaven la innovació davant l’establiment d’una competitivitat fomentada per incentius a la productivitat, que és el vertader esperit de l’avaluació de la carrera docent. I sobretot perquè comportà una individualització de les relacions laborals i la consolidació de la individualitat, quan la tasca docent és per damunt de tot una feina conjunta de la comunitat educativa que vol tirar endavant en les millors condicions i de manera conjunta el seu projecte educatiu.
Altres aspectes que amaga l’Avantprojecte de llei
Hi ha algunes qüestions sobre les quals el redactat actual no diu res o és molt poc concret i que són, per l’STEI Intersindical, motiu de preocupació. Entre aquestes es troba, per exemple, la poca concreció pel que fa la gratuïtat de l’etapa 0-3 de l’educació infantil a la xarxa pública, ; així com tampoc no enfoca de quina manera s’ha d’integrar la diversitat social, funcional, de procedència, de gènere, sexual i afectiva de l’alumnat, o la necessària i inajornable rebaixa de les ràtios en les etapes educatives.
Pel que fa al finançament, hem demanat que el pressupost destinat a educació sigui el 7 % del PIB de les Illes Balears. En aquest sentit, crida l’atenció que l’Avantprojecte, en la disposició addicional cinquena, es marqui com a objectiu assolir el 5 % del PIB l’any 2029; quan en el compromís del Govern de coalició PSOE-Unidas Podemos és fixar aquest objectiu per a l’any 2025. Pel que fa al document d’Illes per un Pacte es demanava com el mínim el 6 % i que, en cada exercici pressupostari, l’import destinat a educació s’incrementàs en un 10%. També reclamam una Formació Professional pública, social i ben dotada de recursos dins del sistema educatiu.
És imprescindible la derogació de la LOMCE així com també el reforç de les competències educatives autonòmiques pròpies. També cal que es propiciï un pla de millora del nostre sistema educatiu negociat i consensuat amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa que vagi elevant l’èxit escolar, redueixi l’abandonament i inclogui la reversió de totes les retallades socials i laborals.
Aquest avantprojecte de llei ha de servir per reforçar l’escola pública, laica, en català, coeducadora i per a garantir els drets dels col·lectius assetjats per postulats reaccionaris.
L’STEI Intersindical, durant i després de tot el procés per a l’elaboració d’aquesta llei, tant a l’àmbit de la Conselleria, Consell Escolar de les Illes Balears i Parlament, com a sindicat majoritari de l’ensenyament, no defallirà a l’hora de fer propostes que contribueixin a la millora del nostre sistema educatiu.
Com a darrera informació, a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 13 de gener l’STEI va reclamar que es tornàs a reunir la Conselleria d’Educació amb les organitzacions sindicals, per analitzar la nova redacció de l’avantprojecte amb les aportacions que s’hi poden fer fins el 27 de febrer. El conseller es va comprometre a dur a terme aquesta nova reunió amb aquesta finalitat, abans de lliurar-lo al Consell Escolar de les Illes Balears.
L'STEI Intersindical ha estat present en la manifestació amb el lema «Personal interí: consolidació i estabilitat» i valora positivament el gran seguiment que ha tingut, amb col·lectius de tots els territoris de l’estat i dels diferents sectors de la funció pública: professorat, sanitat, justícia, administració local, empreses públiques i funció pública en general.
Per commemorar la mort del líder pacifista Mahatma Gandhi, l’educador i poeta mallorquí Llorenç Vidal va instaurar l’any 1964 el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENYP).
