Més raons jurídiques a favor del pacte d'estabilitat

La sentència del Tribunal Suprem sobre interins reforça el plantejament de l’STEI Intersindical sobre els pactes d’estabilitat

La sentencia del Tribunal Suprem del passat 26 de setembre referma les propostes de pactes d’estabilitat, que l’STEI Intersindical havia signat amb la Conselleria d’Educació des de l’any 1998, quan planteja que els interins que han estat contractats durant una sèrie d’anys continuaran fent feina de manera indefinida mentre hi hagi vacants i substitucions a cobrir.

La mateixa sentència posa de manifest, també, que no se’ls podrà cessar mentre existeixin necessitats del sistema no cobertes per funcionaris de carrera, ja siguin places vacants o substitucions. Unes tesis que l’STEI Intersindical ha defensat d’ençà de l’any 1998, quan es va signar el primer Pacte d’estabilitat per al professorat interí, i per les quals va lluitar gairebé en solitari al llarg del passat curs escolar, davant els efectes de l’oferta massiva d’oposicions que comportava l’Acord signat a Madrid entre el Ministeri d’Hisenda i els sindicats CCOO, UGT i CSI•F, sense cap mesura que garantís la continuïtat laboral del professorat interí.

La sentència tira també per terra alguns “falsos mites” que es varen escampar arreu per part d’algunes associacions d’interins, com el fet que la figura de l’indefinit no fix sigui aplicable a personal funcionari o estatutari. Tal com recull el redactat del Tribunal Suprem, aquesta és una figura de l’àmbit laboral, i no es pot traslladar a l’àmbit administratiu. També posa en qüestió l’equiparació de la indemnització que es podria percebre amb els 20 dies per any treballat dels indefinits laborals.

L’STEI valora de manera positiva la sentència en el sentit que considera que l’Estat espanyol ha abusat d’una manera indiscriminada de la contractació de personal eventual, i també pel fet de validar i donar consistència i empara jurídica a la històrica proposta de pactes d’estabilitat. Per altra banda, obre una porta, ampla i amb recorregut, dins una situació excepcional amb un 30% de professorat interí en el conjunt de l’Estat i amb un 40% a les Illes Balears, per a la posada en marxa de la doble via en l’accés a la funció docent, d’acord amb l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

La Conselleria d’Educació va fulminar, amb els vots favorables d’Alternativa, UOB, CCOO i  FETE-UGT, 20 anys de pactes d’estabilitat

El pacte d’estabilitat 2019-2023 és la única garantia per evitar acomiadaments i mantenir les condicions laborals

La sentència del suprem garanteix la feina als interins mentre hi hagi necessitats del sistema no cobertes (vacants estructurals, places habilitades, substitucions). Ara bé, les actuals condicions de mobilitat del professorat funcionari (concurs de trasllats, comissions de serveis) fan que hi hagi desplaçaments habitualment i, en alguns casos, no es pugui allargar la contractació.

Per salvar aquest problema, a l’STEI defensam el pacte d’estabilitat 2500 persones per 4 anys (2019-2023). El pacte d’estabilitat és la única garantia que evita possibles ERES a causa de l’oferta pública d’ocupació. Tal com s’explica en el document adjunt el nombre de places de pacte (2500) és perfectament compatible amb l’oferta pública d’ocupació.