Dia mundial de les i els docents

dia de les docentsLa CME celebra el paper fonamental del professorat i el personal educatiu com a garants del dret a l’educació i reclama un augment del finançament en cooperació en matèria educativa d’acord amb les necessitats educatives actuals.

Amb motiu del Dia Mundial de les i els docents, des de la Coalició espanyola de la Campanya Mundial per l’Educació volem reiterar el suport i la solidaritat amb el personal docent, els educadors i tot el personal de suport i reivindicar el seu paper vital per fer realitat el dret humà a una educació de qualitat, equitativa, inclusiva i transformadora.

Volem advertir sobre la situació del professorat i el personal educatiu en el món. En el context de la crisi educativa actual, és urgent que els governs facin un pas endavant i que concebin l’educació com a peça fonamental en la cooperació internacional.

La pandèmia ha posat de manifest el valor insubstituïble de la professió docent, però també les difícils condicions de treball. A més, ha evidenciat les condicions molt desiguals i freqüentment molt precàries del professorat, en particular als països amb febles sistemes educatius, i ha agreujat així les crisis preexistents que limitaven l’accés a l’educació de qualitat a tot el món.

El professorat encara una sèrie de reptes de gran importància, als quals els governs han de fer front. Una qüestió fonamental és l’escassetat de docents que hi ha a nivell mundial. Així, es calcula que es necessiten 69 milions més de professors al món per aconseguir una educació de qualitat per a tots el 2030. Especialment complicada és la situació a l’Àfrica Subsahariana, on s’estima que més del 70% dels països s’enfronten a una manca de docents de primària i, sobretot, de secundària. Només en aquesta regió es necessiten 15 milions de professors i professores més per aconseguir els objectius relatius a l’educació el 2030.

Així mateix, ens trobem amb grans desequilibris de gènere en la plantilla docent a nivell mundial. La manca de dones docents és especialment preocupant en certs contextos com l’Àfrica o l’Orient Mitjà, on tenir una professora pot ser determinant per facilitar la retenció de les nenes dins del sistema educatiu, juntament amb altres aspectes com disminuir la violència a l’escola o oferir millors opcions per a la higiene menstrual. No obstant això, en altres contextos, com l’Amèrica Llatina i el Carib, la professió docent està altament feminitzada ja que els homes trien altres professions més reconegudes i remunerades.

En aquest sentit, les condicions de treball d’una gran part del professorat en el món no són adequades. La majoria dels sindicats de la professió docent assenyalen que els preocupa que els salaris siguin massa baixos, que les condicions de treball s’estiguin deteriorant, que la infraestructura de suport a l’ensenyament i l’aprenentatge sigui insuficient i que aquestes qüestions no siguin una prioritat per a la inversió dels governs. A més, el professorat rares vegades és consultat o participa en els processos de presa de decisions i en els processos de formulació de polítiques.

Un altre dels grans problemes és la falta d’accés a una formació de qualitat i a un desenvolupament professional continu al llarg de la seva carrera. La qualitat del professorat continua sent un problema, sobretot en aquells països que tenen dificultats per contractar personal suficient, la qual cosa dona lloc a la contractació d’educadors/es sense formació, sovint amb contractes temporals. Per exemple, abans de la pandèmia, 1 docent de cada 3 a la regió de l’Àfrica Subsahariana i 1 de cada 4 a l’Àsia del Sud no tenien la qualificació suficient.

Com veiem els reptes que afronten els docents al món són molts i de gran importància. Per això, des de la CME volem fer una crida a millorar l’educació i la situació del personal docent al món.

En aquest marc, demanem a la comunitat internacional, i en particular al Govern espanyol, augmentar el finançament en cooperació espanyola en matèria educativa i continuar treballant per destinar el 0,7% de la Renda Nacional Bruta a l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD), del qual un 20% ha d’estar destinat a l’educació i un 10% a Ajuda Humanitària, i d’aquest un 10% ha de destinar-se a educació en situacions d’emergència. Això requereix establir un pla de metes anuals de cara al 2030 per complir aquests compromisos.

Així mateix, davant la crisi educativa, exigim adoptar decisions audaces en la transformació de l’arquitectura financera internacional que donin suport als països en desenvolupament perquè puguin incrementar la inversió en educació. El pagament de nòmines del professorat perquè puguin incrementar la inversió en educació. El pagament de nòmines del professoratés la principal despesa dels pressupostos d’educació: més del 90% del mateix es dedica a aquesta partida. Els Governs han de forçar les restriccions del FMI que posen per davant el control del dèficit a la inversió pública, la qual cosa és contradictòria al reconeixement per part de tots els actors que només amb una forta inversió en educació els Estats avançaran i progressaran en el creixement econòmic a mitjà i a llarg termini.

En aquest sentit, és fonamental que s’actuï urgentment i es donin suport a mesures per alleujar el deute dels països menys desenvolupats, incloent mesures que encoratgin la inversió en serveis públics bàsics com l’educació. A més, es necessita donar suport als esforços dels països socis en reformes fiscals que permetin augmentar la recaptació i dedicar-la a cobrir serveis socials bàsics com l’educació.

En les polítiques i programes de cooperació en matèria educativa, el Govern espanyol i les Comunitats Autònomes han de potenciar accions i programes destinats a afrontar reptes relacionats amb el professorat: l’escassetat de docents, la deficient qualificació i les noves necessitats de desenvolupament professional com les competències digitals, i la millora de la situació i les condicions de treball. Han de garantir un nombre convenient de professors/es i de personal educatiu, adequadament formats, contractats i remunerats.

Per als contextos d’emergència, han de garantir que el professorat i el personal educatiu rebin el suport adequat per impartir l’ensenyament i tinguin cobertes les necessitats psicosocials, socials i emocionals, i assegurar-ne l’accés als suports necessaris. Així mateix, en situacions de risc cal garantir la seguretat per protegir les vides dels i les docents i les seves condicions de treball.

Espanya es troba actualment en un escenari polític favorable per millorar el seu paper i les seves contribucions a l’educació al món i recuperar el pes internacional en la matèria. En ple procés de reforma del sistema de cooperació internacional i amb fites molt rellevants en el segon semestre de 2022 —com l’elaboració del VI Pla Director de la Cooperació Espanyola, la discussió i aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat 2023, la discussió en el Congrés de la nova Llei de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global— el nostre país ha d’establir compromisos valents i decidits per tal d’alinear-se amb els donants més compromesos de l’OCDE i la UE en matèria d’educació. A més d’augmentar els recursos en la resposta mundial enfront de la crisi educativa i millorar l’atenció i el reconeixement al professorat i el personal educatiu com a garants del compliment del dret a una educació de qualitat, inclusiva, equitativa i transformadora, sense deixar a ningú enrere.

sindicats