L'anunci de l'entrada en vigor d'un nou Reial Decret pel qual s'adopten mesures urgents en l'àmbit de l'Educació no Universitària, torna a posar de manifest la desconsideració que exerceix, pràcticament de manera contínua, el Ministeri d'Educació envers els professors i els seus representants. Havent tingut lloc una Mesa de negociació dilluns, dia 28 -el dia previ a l'anunci d'aquest nou Reial Decret- és impresentable que no se’n digués res. La mínima cortesia exigeix que se'ns hagués, almenys, informat, o si més no negociat, els aspectes inclosos en aquesta nova llei. Amb tot això demostren un menyspreu envers les organitzacions sindicals representatives dels professors impropi d'un Ministeri que forma part d'un govern teòricament progressista i d'esquerra.
El contingut del Reial Decret tampoc millora les coses. Diverses són les novetats que ens omplen de preocupació, ja que s'eximeix els professors que ocupi places derivades directament de les mesures necessàries per a fer front a la pandèmia de la COVID 19, de la formació pedagògica necessària per a ensenyar docència (Màster d'Educació, antic CAP i equivalents). Des de l’STES-i entenem que aquesta postura que degrada la feina docent, en la mesura que estableix que per a exercir aquesta professió n'hi ha prou amb tenir els continguts teòrics de l'assignatura o àrea en la qual s'ensenya docència, però sense tenir cap mena de formació pedagògica. Aquest contrasentit el pot entendre perfectament l'opinió pública: es pot exercir la docència sense tenir coneixements de pedagogia, didàctica, psicologia, legislació escolar, etc. Si aquest afer hagués estat negociat amb les organitzacions sindicals es podien haver acordat mesures excepcionals, com per exemple assegurar uns cursos de formació pedagògica obligatòria organitzats per les administracions educatives al llarg de l'any per a tot aquest personal docent; però ni tan sols això.
D'altra banda, es prorroga l'actual sistema d'accés transitori a la funció pública docent mitjançant el qual es van fer les ofertes d'ocupació pública docent del 2017 i 2018 que es van executar en les oposicions convocades el 2018 i 2019. És evident la manca de voluntat política del Ministeri d'Educació a l'hora d'abordar un afer com és l'accés a la funció pública docent, les ofertes d'ocupació pública i la seva relació directa amb la consolidació de l'ocupació interina. El sistema d'accés que està prorrogant és el que va posar en el seu moment el govern del Partit Popular l’any 2017. Volem recordar que en aquell moment la Confederació de STEs-i de què forma part l’STEI Intersindical va criticar aquesta mesura del Govern de Rajoy i que llavors el PSOE, a l'oposició política, es va posicionar també en contra d'aquest sistema, bo i comprometent-se a canviar-lo en el moment en el qual estiguessin governant, àdhuc va arribar a proposar mesures com suprimir el caràcter eliminatori de les proves que conformen l'oposició, va presentar una PNL en el Congrés dels Diputats, etc. Ara continuen amb el mateix sistema que criticava fa tres anys i que la Confederació de STEs-i també criticam (llavors i ara) perquè no arregla el problema de desenes de milers d'interins que veuen perillar llurs llocs de feina i que corren el perill de quedar fora del sistema educatiu per molt de temps o de manera definitiva.
Així mateix, s'estableix en el Reial decret segons l'anunciat després del Consell de Ministres, que es deixa en mans de les administracions educatives, és a dir, de les Conselleries d'Educació de les Comunitats, la possibilitat de modificar els criteris d'avaluació, promoció i titulació. Es tracta d'una mesura, tal com està redactada, enormement polèmica. Segurament que pot haver-hi un consens general a l'hora d'admetre que amb motiu de la pandèmia es flexibilitzin (“estendre la mà” en termes col·loquials) tots els criteris que tenen a veure amb l'avaluació, la promoció i l'obtenció de títols acadèmics. El problema rau en el fet que el Ministeri, fent una altre cop gala de la seva falta de lideratge, trasllada a les autonomies una competència que, en el que estrictament té a veure amb la promoció i la titulació, és seva. Deixar-ho en mans de les Comunitats l'única cosa que genera és una gran confusió normativa i una inseguretat jurídica enorme en un terreny tan sensible com és aquest. Pensem per un moment que en una comunitat autònoma el criteri a l'hora d'obtenir el títol de graduat en ESO o en Batxillerat és un, i en un altre territori és un altre; o que la repetició de curs en uns territoris es fa amb un nombre d'assignatures suspeses i en altres territoris amb un nombre major o menor… Ja al llarg del curs passat el Ministeri va dictar indicacions en aquest mateix sentit (llavors eren només recomanacions que no es van substanciar en una norma de cap rang legal). En realitat, l'única cosa que va generar amb allò va ser un embolic monumental sense cap efecte pràctic, excepte la confusió que va provocar en l'opinió pública a la qual es va fer creure que hi hauria una major flexibilitat en relació amb l’avaluació, promoció, etc. que després no es va sustentar en cap norma legal autonòmica sinó en el voluntarisme del professor. Tenim por que ara torni a passar el mateix.
Finalment, se suprimeixen les avaluacions finals de Primària i ESO; i es fa no transitòriament mentre duri la pandèmia, sinó amb caràcter permanent. En el cas de l'ESO, en derogar amb caràcter permanent l'article 29 de la LOE implicaria, segons la nostra interpretació, la volta a l'avaluació contínua i la fi de la prova final tant ordinària com extraordinària (la que en uns territoris es feia al juny i en uns altres al setembre). És l'única bona notícia que duu aquest Reial Decret-Llei. Es posa fi, i amb caràcter permanent, a les proves finals de Primària i ESO que sempre valoram molt negativament des del punt de vista pedagògic. En el cas de l'ESO era doblement polèmica pel fet que tingués dues convocatòries anuals (ordinària i extraordinària) amb el que això implicava d'introducció d'elements de complexitat organitzativa en la vida dels centres.
Secretariat de la Confederació de STEs-i | 30 de setembre de 2020
