Dia 13 d'abril s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) per a tractar la posada en marxa de l’Institut d’Ensenyament a Distància (IEDIB) per al curs 2018-2019. En concret, s’hi havien de tractar tres qüestions: l’esborrany d’instruccions de funcionament, l’esborrany de convocatòria per a la selecció de l’equip directiu i l’esborrany de la convocatòria per a la selecció de l’equip docent.
Durant el debat del primer punt —referit a les instruccions de funcionament— el director general de Planificació i Centres, Antoni Morante, ha proposat suspendre la reunió de la MSE “atesa la intervenció de l’STEI”, que ha estat molt bel·ligerant amb la forma com s’està gestionant aquest projecte. Estam satisfets amb aquesta rectificació i la valoram positivament.
L’STEI ha defensat que no es pot engegar un procés d’aquesta magnitud i tan ambiciós sense un procés participatiu previ que reculli les aportacions dels docents que fa anys que treballen amb aquesta modalitat de formació. A més, aquesta participació ha d’incloure la ciutadania en general i, per descomptat, els alumnes.
A més, hem insistit en què unes instruccions són un instrument jurídic molt feble per a regular tot un tipus d’ensenyament que, per analogia dels demés ensenyaments, s’haurien de regular mitjançant una Ordre. Pel que fa als aspectes organitzatius, no es pot deixar de banda el Decret que estableix l’organització d’aquest tipus de centre. Cal recordar que, formalment, aquest nou centre és un Institut d’Ensenyament Secundari, tot i que una mica sui generis.
Amb tot, tal com reclamàrem a la passada MSE, la Conselleria ens diu que té previst engegar un procés participatiu per a la regulació dels ensenyaments a distància. Ho consideram un pas previ imprescindible; no pot ser posterior a la posada en funcionament del nou centre. No podem començar la casa per la teulada. Consideram que les presses polítiques no han de debilitar una iniciativa tan important com aquesta.
Des de l’STEI emplaçam la Conselleria a millorar el projecte presentat i a fer-ho a partir d’un paradigma diferent. Els estudis a distància poden ser una opció vàlida per a totes les persones que tenen dificultats horàries per al seu perfeccionament acadèmic-professional o per a avançar acadèmicament. Cas a part és la lluita contra el fracàs i abandonament escolar: cal focalitzar la tasca d’acompanyament als alumnes perquè el seu principal repte per a assolir els objectius acadèmics són de caire metodològic i motivacional, que difícilment es resolen simplement amb la implantació d’ensenyaments a distància purs. Així, cal reforçar el paper dels centres que actualment treballen específicament amb aquest tipus d’alumnat i amb metodologies semipresencials.
Palma, 13 d'abril de 2018
