Un afiliat ens ha fet arribar aquestes reflexions, que ens semblen molt encertades i per això, amb el seu permís, les volem compartir amb tots vosaltres.
Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets amb respecte cap als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg garantint els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
Decret 34/2015, de 15 de maig pel qual s’estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a les Illes Balears. Article 4. Objectius Generals d'Etapa. Objectiu A.
Us ho confesso: fa deu anys, a la vista dels fets del passat dia 1 d'octubre, jo hauria arribat l'endemà al centre i hauria proposat als alumnes que en parléssim.
Bé, idò. Dilluns no ho vaig fer.
No en vaig ser molt conscient fins que va passar alguna cosa que tot seguit us explicaré, però la veritat és que -mea culpa- d'un temps ençà m'estic autocensurant.
Què ens està passant? On han quedat les nostres ànsies de llibertat d'expressió? On són les proclames de diàleg? Encara creiem en la tolerància i el respecte? Hem assumit la pluralitat democràtica com un valor digne de ser defensat?
Us diré el que en penso. Quaranta anys de cultura democràtica -amb alts i baixos, com no podia ser d'una altra manera- se n'han anat en orris, en el món de l'educació, després de les malintencionades acusacions d'adoctrinament i manipulació a què s'ha sotmès al col·lectiu dels professors en els darrers anys. Ens hem arribat a creure que l'objectivitat en el tractament dels temes és equivalent a la neutralitat moral, que en nom de la defensa de la pluralitat hem d'assumir acríticament el relativisme del tot s'hi val i, sobretot, que la millor garantia per evitar el conflicte és el silenci.
I per si no n'hi hagués prou amb el nostre silenci, l'hem acabat imposant, també, dins les nostres classes, als nostres alumnes.
Com els prepararem, des del silenci, per conèixer i exercir el seus drets amb respecte cap als altres? Com ho farem per practicar la tolerància? On queda la benintencionada apel·lació a exercitar-se en el diàleg? I, sobretot, com els preparem per a l'exercici de la ciutadania democràtica? Com? Dient-los que facin com nosaltres i que callin?
Per sort, els mateixos alumnes em van donar, primer, un motiu de preocupació, i després, una lliçó. Dimecres, un grup d'alumnes es van quedar al final d'una classe i van compartir amb mi la seva inquietud: volien parlar del que havia passat diumenge, però no s'atrevien!. No us sembla gravíssim? Pensaven -potser com els hem ensenyat nosaltres mateixos- que era millor callar per no atiar un possible conflicte entre companys. Per això vaig reflexionar sobre la meva actitud i vaig decidir posar el tema damunt la taula. I aquí ve la lliçó, per ells i per nosaltres. Els alumnes varen parlar, van constatar que tenien opinions diverses sobre el tema, van respectar els posicionaments dels altres, van argumentar i, evidentment, no van arribar a cap acord de contingut. Però crec que van arribar a veure que parlar, contrastar les idees i defensar les pròpies no és la causa dels conflictes, sinó un primer intent per resoldre'ls. Que la pluralitat és inherent a les societats democràtiques i lliures i que el conflicte és una expressió d'aquesta pluralitat. Que, malgrat la pluralitat d'idees i d'interessos, hi ha un valor fonamental i superior, que és el de la convivència. I que la convivència necessita el diàleg, la confrontació d'arguments i l'establiment de procediments, no per resoldre els conflictes, sinó per gestionar-los.
Potser nosaltres també en podríem aprendre alguna cosa.
Parlem-ne?
Josep Joan Bort i Cortiella
Departament de Filosofia
IES Marratxí
