La regidora de l’Ajuntament de Valldemossa, Ana Redondo, ha mostrat la cara més dura, agressiva, intolerant i repressiva del Govern de José Ramón Bauzá quan ha desvetllat, a una sessió plenària del seu municipi, quines són les veritables intencions de la nova llei per a l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, en un gest d’una suprema sinceritat que agraïm. Tal com molts ens temíem, l’únic objectiu d’aquesta nova normativa no és cap altre que tallar d’arrel la campanya de defensa de la nostra llengua en el sistema educatiu “Enllaçats pel català”, i tantes altres iniciatives de denúncia de les mancances a les escoles i instituts de les nostres illes.{youtube}XvTJEXFhAzE&rel=0{/youtube}
En una intervenció plena de retrets, mentides, i una actitud xulesca que en molts casos frega la impertinència més absoluta, la senyora Redondo ha carregat contra la bona feina que des dels centres docents s’ha fet en la promoció de la nostra llengua i la nostra cultura. La regidora valldemossina, de paraula enfervorida i plena d’un verí que ignora moltes de les qüestions que tracta, acusa els sindicats d’haver posat en marxa la campanya “Enllaçats pel català”, molestos per la minva en el nombre d’alliberats que els va aplicar el president Bauzá. Aquesta primera qüestió no és certa, ja que aquesta va ser una iniciativa que va sorgir dels coordinadors de normalització lingüística d’alguns instituts de la zona del Raiguer i del Llevant de Mallorca.
En un altre moment de la seva intervenció, la senyora Redondo acusa els promotors d’aquesta iniciativa d’actuar amb una “mentalitat política i ideològica” fent participar l’alumnat en aquesta orgia de manipulació i de suposat rentat de cervell “dins l’horari lectiu”. Això tampoc és cert, ja que totes les accions que s’han fet sempre han estat escrupolosament complidores a l’hora d’encabir-les fora de l’horari de docència amb els alumnes.
És sorprenent que, en un altre moment de la seva intervenció, la regidora del Partit Popular acusi els promotors dels llaços de “manipulació política”, sobretot mentre ens trobam en ple tràmit d’un avantprojecte d’una nova llei orgànica d’educació que atorga a la religió un pes important dins l’horari lectiu, una decisió que el ministre Wert, company de partit de la regidora, considera que és una “qüestió política”. Però a la senyora Redondo, aquesta manera de fer política a les aules li sembla bé.
La senyora Redondo en vol vendre les bondats de la nova llei de símbols mentre la qualifica, segons les seves paraules, d’una “apuesta por la libertad”. Valenta llibertat la que ens proposa el Partit Popular, que no ha fet altra cosa al llarg dels darrers mesos que voler tapar la boca de la gent que ha discrepat amb les decisions del poder polític, enllestint una llei per a la convivència i l’autoritat del professorat que sanciona molt greument qualsevol opinió personal, o enviant de forma massiva correus amenaçadors als equips directius dels centres docents que tenien previst fer qualque acte de protesta.
La llibertat que el Partit Popular proposa és una mica peculiar i de vegades, quan les coses no surten com s’esperaven, fa parts i quarts; és una mena de “llibertat dirigida”. Aquest va ser el cas de la lliure elecció de llengua que es va donar al llarg del curs passat, en veure que només un 13% dels pares i mares havia escollit triar el castellà com a llengua del primer aprenentatge, els “apòstols de la llibertat” de la Conselleria d’Educació enviaren fins a dues remeses als pares tot recordant-los la bona nova de l’elecció de llengua, la terra promesa d’un ensenyament lliure d’imposicions i sense la càrrega indigna de la llengua catalana.
Aquesta, sense cap dubte, és la llibertat que pregona el Partit Popular: només la d’aquells que, ben arrenglerats en la línia del pensament únic i del discurs imperant, es pleguen als interessos del poder, del “mantra” pervers que va repetint que per sortir de la crisis ho hem de fer renunciant als nostres drets, a la nostra llengua, a allò que tant ens ha costat mantenir i transmetre als nostres alumnes.
La senyora Redondo acaba el seu discurs fent referència a la “decadència educativa” en la qual, segons la seva opinió, viu el nostre sistema educatiu. I estaria bé recordar-li que el seu president, el senyor Bauzá, es va comprometre a posar en marxa al llarg d’aquesta legislatura les “autopistes per l’educació”. I que els únics camins que hem pogut transitar fins ara han estat els dels retalls, l’augment de les ràtios, la càrrega lectiva, la pèrdua dels programes d’atenció a la diversitat i la plena consciència, amb tota la nostra ràbia i indignació, de ser percebuts per part de molta gent del seu partit, com la senyora Redondo, com uns manipuladors i uns professionals poc competents. Potser és aquesta la idea que vostè concep quan parla de la necessitat de “prestigiar la professió docent”?
Les acusacions de la senyora Redondo ni ens espanten ni ens fan arronsar els ànims, ben al contrari. Ens esperonen a seguir fent la nostra feina, sense cap ànim d’enganyar ningú ni d’escampar mentides, com ella ha fet al llarg dels seu discurs. Seguirem resistint, fent xarxa i oferint al nostre alumnat la riquesa, la diversitat i les possibilitats de creixement i d’obertura del coneixement que la nostra llengua i la nostra cultura ens proposa. Seguirem enllaçats, per la llengua, per la cultura i respondrem a les seves calúmnies i mentides des del seny, el rigor i l’orgull de pertànyer a un país i una cultura avesada a resistir per molts anys.
