El nou text de l’avantprojecte és encara més recentralitzador i espanyolitzador i gira cap a postulats escolars ideològics neoliberals, propis del seu partit: recull la petició dels bisbes de recuperar l’assignatura alternativa a la Religió, de valors socials i ètics, i obre la porta a l’augment dels continguts mínims que fixa el Govern de l’estat.
El ministre Wert es proposa dur a terme una reforma educativa que, d’una banda, suposarà la legitimació d’una política de retallades d’inspiració neoliberal i, de l’altra, la reinstauració d’un model ideològic d’escola esbiaixat, classista i segregador. Wert segueix defensant concedir subvencions als centres que imparteixen educació diferenciada, tot i les recents sentències del Tribunal Suprem que argumenten que aquests centres no poden rebre concerts.
En aquesta nova versió el ministeri d’Educació recull la bandera ideològica del PP de la llibertat d’elecció de centre. Wert introdueix la demanda social com a criteri per ordenar el sistema. L’eliminació del criteri de proximitat per aconseguir plaça en un centre educatiu suposarà la creació de col·legis guetos. A més, aquesta mesura en la pràctica facilitarà nous concerts educatius amb l’ensenyament privat i la creació de centres si hi ha demanda en les famílies.
En aquesta nova versió es recull que el Govern central fixarà les matèries troncals i deixarà la resta en mans de comunitats autònomes i dels centres. En aquestes matèries (Religió, Educació Física, Plàstica...) es tendrà flexibilitat per fixar continguts i horaris però el Govern central es reservarà fixar els criteris d’avaluació i d’adquisició de competències de “troncals i específiques”; és a dir, de la majoria de matèries.
L’STEI Intersindical rebutja la proposta de dividir les matèries i convertir-les en assignatures de primera categoria, les marcades per Madrid, i de segona, sobre les quals tenen competència les comunitats autònomes i els centres.
En cap cas trobam un avantprojecte amb veritables mesures per fer front al fracàs escolar que s’hagin consensuat amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa. No compartim la política dictada pel MEC, i secundada per les autonomies governades pel partit popular, que ha comportat una forta retallada en el pressuposts d’educació, ha anat en la línia de trencar el model d’escola inclusiva i el dret a la igualtat d’oportunitats.
Quant a les condicions de treball dels i les professores, desapareix el concepte de mobilitat forçosa i de pèrdua del dret a la seva que apareixia recollit al primer esborrany. Així mateix, en aquest segon esborrany, tampoc no es contempla l’obligatorietat d’impartir ensenyaments diferents en el propi centre, en diferents etapes o en un centre diferent. Aquesta és la única “llicència” d’aquest segon esborrany que encara es mostra més centralitzador i conservador que l’anterior.
Pel que fa al model lingüístic escolar que proposa la LOMCE, no acceptarem que el canvi suposi un empitjorament del model i que treballi, des de l’escola, per la descohesió social, la ruptura de la coherència pedagògica dels projectes educatius dels centres, i rompi la convivència social a les comunitats autònomes en dues llengües oficials.
Aquest esborrany lluny de fer cas a les al•legacions presentades, manté i intensifica l’atac a la immersió lingüística. En aquest projecte, la llengua pròpia de cada comunitat autònoma, queda relegada a quarta llengua en l'ensenyament, a primària i a secundària. Aquesta proposta de model lingüístic incompleix tant la constitució com els estatuts d’autonomia de les diferents comunitats.
El 2n esborrany de la LOMCE estableix tres categories en les assignatures del currículum: les troncals (castellà i primera llengua estrangera), les específiques (segona llengua estrangera) i les especialitats (català). A més a més els alumnes podran obtenir el títol d'ESO o el del batxillerat sense necessitar el català, ja que per assolir aquests títols els alumnes s'hauran d'examinar de totes les assignatures troncals, algunes específiques i només una d'especialitat, on hi ha el català.
Mentre que les comunitats autònomes no determinin els percentatges entre les dues llengües els pares i mares poden triar la llengua vehicular de l’ensenyament en què han de rebre els ensenyaments els seus fills i podran optar a escolaritzar-los en centres privats i l'administració educativa haurà de pagar les despeses que ocasioni aquesta tria.
El ministre Wert pretén tot això, sense el necessari debat democràtic i la cerca del consens amb la comunitat educativa i la representació legítima dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, els partits polítics i les comunitats autònomes. L’STEI Intersindical s’oposa en aquest projecte i en promourà la discussió en els centres de treball. Així mateix, animarà la comunitat educativa a mobilitzar-se per impedir que s’aprovi i s’implanti en els centres educatius. Proposarà una reforma que tingui com a objectiu un sistema educatiu emancipador, igualitari, respectuós amb les diferències individuals, socials i de sexe, gratuït i en català.
Aquesta llei més que una provocació ens sembla una declaració de guerra, per part del ministre, a les comunitats amb llengua pròpia i a tota la comunitat educativa, a qual cosa hi respondrem amb el seny, la fermesa, els arguments i la voluntat de preservar la pau social, trets que ens caracteritzen com a poble.
