Llatí

COS DE SECUNDÀRIA

0590003 - LLATÍ

Ordre de 9 de setembre de 1993
BOE de 21 de setembre

- temari en PDF -

  1. El llatí en el context de les llengües indoeuropees. Alfabets grec i llatí. Tendència fonològica de l’alfabet llatí.
  2. Vocals i diftongs. Consonants i semiconsonants. Les sonants: concepte i evolució.
  3. Quantitat vocàlica i sil·làbica. L’accent llatí. Repercussió en el vers i en la prosa. La pervivència de la col·locació de l’accent llatí en les llengües romàniques peninsulars.
  4. Nocions generals sobre mètrica grega. Prosòdia i mètrica llatina. Peus i versos més emprats.
  5. Composició i derivació de paraules d’arrel grecollatina. Prefixes i sufixes. El lèxic llatí: neologismes, cultismes, terminologia científica i tècnica, etc. L’adaptació de topònims i antropònims grecollatins en les llengües romàniques peninsulars.
  6. Trets generals de l’evolució del llatí a les llengües romàniques.
  7. Concepte i estructura de la flexió nominal en les llengües clàssiques. Fonaments indoeuropeus de la flexió llatina. Sincretismes.
  8. Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –a i en –e.
  9. Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –o i en –u.
  10. Concepte i estructura de la flexió nominal. Flexió dels temes en –i i en consonant.
  11. Conceptes generals sobre la flexió nominal grega. Influx de la llengua grega en l’evolució de la llengua llatina. L’adaptació de la flexió grega a la flexió llatina.
  12. Nocions generals sobre l’adjectiu en les llengües clàssiques. Classificació, morfosintaxi i graus de l’adjectiu en llatí. La concordança.
  13. Característiques de la flexió pronominal en les llengües clàssiques. Morfosintaxi dels pronoms personals, reflexius i possessius en llatí.
  14. Morfosintaxi dels pronoms relatius, interrogatiu indefinit i indefinits en llatí. Estudi especial de les oracions de relatiu. Estudi de les interrogatives indirectes.
  15. Morfosintaxi dels pronoms demostratius, anafòric i identificatiu en llatí. Els numerals.
  16. Morfosintaxi d’adverbis i preposicions en les llengües clàssiques.
  17. Fonaments indoeuropeus, estructura i evolució de la flexió verbal en les llengües clàssiques. Categories gramaticals de temps, aspecte i mode: els temes verbals. Categories de persona, número i veu. El sistema de les desinències personals.
  18. Tema de present en llatí: tipus. Característiques temporals-modals.
  19. Tema de perfet en llatí: tipus. Característiques temporals modals.
  20. Morfosintaxi de les formes nominals del verb en llatí: l’infinitiu. L’infinitiu històric. Les formacions passiva i perifràstica.
  21. Morfosintaxi de les formes nominals del verb en llatí: participis. L’ablatiu absolut. Gerundi, gerundiu i supí.
  22. Els verbs esse, velle, ferre, ire i els seus compostos. El verb fieri. Verbs deponents: concepte i classe. Verbs impersonals i defectius.
  23. La sintaxi: concepte. Funció dels casos en les llengües clàssiques. Corrents actuals sobre l’estudi dels casos. El nominatiu en llatí: usos i valors. El vocatiu en llatí: la seva posició enfront la resta de casos.
  24. L’acusatiu en llatí: usos i valors.
  25. El genitiu en llatí: usos i valors. El datiu en llatí: usos i valors.
  26. L’ablatiu en llatí: usos i valors. El locatiu en llatí: usos.
  27. El mode verbal i la modalitat de la frase en llatí: concepte. Funcions atribuïdes als modes llatins. Posició de l’imperatiu enfront la resta dels modes.
  28. L’indicatiu en el sistema dels modes en la llengua llatina: abast
  29. L’ordre de paraules en la frase. La concordança. Fenòmens estilístics relacionats amb la construcció en les llengües clàssiques. Justaposició i coordinació. La subordinació.
  30. Les proposicions substantives en llatí.
  31. Proposicions adverbials en llatí: temporals, casuals i comparatives.
  32. Proposicions adverbials en llatí: consecutives, finals, condicionals i concessives.
  33. Atracció modal. Correlació de temps. Estil directe vers estil indirecte.
  34. Evolució de l’èpica grecollatina. Èpica arcàica. Virgili. L’èpica del segle I d. C. Influència en la literatura posterior.
  35. Poesia didàctica llatina. Pervivència del gènere.
  36. Poesia lírica i bucòlica. Influència en la literatura occidental.
  37. Poesia elegíaca. Estudi especial d’Ovidi. Influència en la literatura occidental.
  38. Origen i evolució de la poesia dramàtica en el món clàssic. El teatre romà. Lectures i representacions teatrals. Poetes tràgics llatins.
  39. La comèdia llatina. Plaute i Terenci. El mim. L’atel·lana. Influència en la literatura occidental.
  40. La sàtira i l’epigrama. Horaci i Marcial. Influència en la literatura occidental.
  41. Nocions generals sobre la historiografia grecollatina. Historiografia llatina: tendències i evolució. Pervivència de les concepcions historiogràfiques llatines en la literatura occidental.
  42. La faula i la novel·la. Influència en la literatura posterior.
  43. Literatura epistolar. Influència de la literatura occidental.
  44. Retòrica i oratòria romanes. Ciceró. Causes del declivi de l’oratòria i de l’auge simultani de la retòrica. Pervivència d’ambdues en la literatura occidental.
  45. La literatura jurídica llatina. Institucions judicials. El Dret romà. Pervivència en la cultura occidental.
  46. Evolució de la filosofia romana. Pervivència en la cultura occidental.
  47. Ciència i tècnica a Roma. Enginyeria, urbanisme i vies de comunicació. La seva empremta en el món occidental. La seva aplicació didàctica.
  48. Els principals autors de la literatura cristiana. Influència del llatí dels cristians en l’evolució general de la llengua llatina.
  49. Trets generals de la religió a Roma. El culte imperial. Empremtes en la cultura occidental.
  50. Cosmogonia, teogonia i antropogonia en el món clàssic. Llegendes heròiques de la mitologia clàssica. Influència en la cultura occidental.
  51. Festes i jocs en el món grecoromano. Oci, esport i salut corporal. Influència en la cultura occidental.
  52. El còmput del temps a Roma. Pesos i mesures.
  53. Les distintes interpretacions dels mites clàssics en l’antiguitat. La reinterpretació cristiana dels mites pagans. La utilització de la simbologia dels mites en la literatura, les arts plàstiques i altres branques de la ciència. La seva aplicació didàctica.
  54. Geografia del món grecoromà. Condicionament de la geografia en la política i en l’economia romana.
  55. Origen de Roma: llegenda i història. La conquesta de la Península itàlica.
  56. Roma i la seva lluita per l’hegemonia del Mediterrani. La seva repercussió en la història d’occident.
  57. El principat d’August i els seus successors fins a l’any 193 d. C. La seva repercussió en la història d’Occident.
  58. Grecs i romans a Hispània. Les seves empremtes culturals i els restes materials.
  59. La romanització d’Europa i la seva empremta. La descomposició de l’Imperi romà: causes i efectes.
  60. Classes socials a Roma.
  61. Formes de govern a Roma i la seva evolució. Estudi comparatiu amb l’estructura i evolució de l’organització políticosocial atenenca.
  62. Les magistratures a Roma. Les assemblees: comicis i senat. La seva pervivència en el mundo occidental.
  63. L’exèrcit en el món grecoromà. La seva pervivència en el món occidental.
  64. La vida privada en el món grecoromà: vivenda, naixement, educació, matrimoni i mort. El paper de la dona en l’antiguitat. La seva empremta en el món occidental.
  65. Arquitectura en el món grecoromà: religiosa, civil, militar. Empremta en el món occidental.
  66. escultura. Pintura. Ceràmica. Mosaic. Altres arts en el món grecoromà. Empremtes a la cultura occidental.
  67. Estudi de les fonts: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismàtica, codicologia.
  68. Pervivència del món grecoromà en la història cultural de cada una de les comunitats autònomes.